Su secretu de una vida longa podit èssiri in Sardìnnia

Artìculu furriau de s’originali inglesu, publicau su 15 de onniasantu 2017 in su giornalli USA Today de Matthew Vickery (versioni online a custu acàpiu https://eu.usatoday.com/story/news/world/2017/11/14/sardinia-oldest-people-world-italy/811783001/)

Artìculu USA TODAY english

Zelinda Paglieno, chi est arribada a 102 in su mesi de Ladàmini, arrespundit cun unu cuntzillu sàbiu candu ddi pregontaus cali est su secretu de una vida longa e in saludi: “Duus didus de binu nieddu a ora de pràndiri dònnia dia, ma non de prus. No apu mai fumau, ma pagu pagu binu fait beni – est su chi sigu a fàiri imoi puru. Innoi teneus bìngias bonas.” S’edadi de Zelinda no est cosa strana in custa Sardìnnia ispantosa, un’ìsula de s’Itàlia posta in su Mediterràneu, innui bivint is prus bècius de su mundu segundu is istudiosus.

Sa Sardìnnia est una de is cincu “Blue Zones” de su mundu, cussas chi tenint medas residentis cun prus de 90 annus. Is àteras cuatru funt Okinawa (Giaponi), Nicoya (Costa Rica), Icaria (Grècia) e sa comunidadi de “aventistas de sa de seti diis” de Loma Linda (Califòrnia).

Zelinda acanta de domu sua in Stersili, bidda de 600 abitantis, ddui tenit tres bixinus chi tenint prus de 100 annus. Nontamus de s’edadi, abarrat in bona salludi e cun passu alligru atraessat is bias de sa biddixedda sua de monti, innui at passau totu sa vida. Torrat gràtzias po sa longevidadi cosa sua a su cuntatu cun sa terra, a is bonus traballus de una borta, a sa sorti e, de seguru, a su binu nieddu de su logu, arricu de polifenolus e de benefìtzius po sa saludi.

Is istudiosus chi faint chircas a pitzus de is centenàrius in is zonas de monti prus atesu de Sardìnnia donant una spiegatzioni diferenti.

“Sa genètica est sa cosa prus de importu. Is chi bivint largus annus de sòlitu funt giai sèmpiri imparentaus”, narat Pino Ledda, chircadori chi ghiat su progetu de Blue Zone in sa regioni. In su computer cosa sua s’amostat is tàulas chi pertocant sa bidda de Seulu, posta in is montis a pagus chilòmetrus de Stersili e chi tenit su bàntidu de àiri tentu 20 centenàrius in is ùrtimus bint’annus.

“Custas zonas funt istesiadas e tenint un’istòria de isulamentu, duncas su pool gènicu est piticu – ma su poita is genis in custa zona fatzant bìviri aici a longu, est su chi seus circhendi de istudiai” at nau.

Sa longevidadi in Seulu est stètia documentada e averguada cun datus giai de su de dixiannoi sèculus, narat Ledda, chi imoi bivit a tempu prenu in sa bidda. Custa bidda est cunsiderada comente su logu innui sa genti bivit prus a longu in totu su mundu.

In Seulu si biint is bècius caminendi peri is bias de sa costera e in is strintus isderrumbaus, a bellu a bellu ma deretus e segurus fàcias a is fainas cosa insoru. Totu a ingìriu, figuras mannas in biancu e nieddu mudant is afaciadas de 20 domus – retratus de is centenàrius de sa bidda de su 1996 a oi.

Innoi is centenàrius funt istimaus, donniunu arricit una grandu festa po is 100 annus e diventat sìndigu onoràriu.

Un’àteru arrogu de vida totu a longu de is strintòrgius de Seulu, chi non si biit in perunu logu de sa terra: is òminis bivint a longu cantu is fèminas. De is 20 centenàrius de sa bidda in is ùrtimus bint’annus, 11 fuant fèminas.

Caterina Moi, 97 annus, chi preferit a èssiri tzerriada cun s’annumìngiu, Lelina, fuat cojada cun s’ùrtimu centenàriu de sa bidda, Salvato Angelo, chi est mortu in austu a 102 annus. Su fradili at apenas fatu 103 annus.

“Deu non seu bècia!” narat Lelina, narendi ca est nàscia in su 1920, una pariga de annus a pustis de su pobiddu e de su fradili.

Issa intendit ancora beni, est bona a fàiri is gradineddus in pendèntzia po lòmpiri a su primu pianu de domu sua cun bastanti facilidadi e non tenit problemas a arregodai contus de sa vida sua.

Lelina est crara a pitzus de s’arrexoni chi dd’at donau una vida longa e sana: su traballu.

“Apu sèmpiri traballau de candu fua pitica”, at nau. “Salvato puru fuat unu grandu traballadori. Non nc’iat màchinas po t’agiudai in su traballu. Depiaus fàiri totu a manu. Candu tocàt a traballai, no apu mai nau: “Non m’intendu beni. Non ddu potzu fàiri oi”. Seu sèmpiri andada ainnantis a fàiri su chi depiat èssiri fatu.”

Cust’idea est arreconnota in totu sa Sardìnnia. Is chircadoris comente Ledda non funt de acòrdiu in totu, ma pentzant chi ddui potzat èssiri unu pagu de beridadi.

Is centenàrius in Seulu e Stersili cumpartzint un’àtera cosa puru: is famìllias insoru ant sèmpiri bìviu e traballau sa terra po generatzionis intreas, calancunu sighendi a traballai fintzas a 90 annus e prus.

“Nosu papaiaus su chi traballaiaus. Chi tui bolias papai minestra de birdura, depias andai a ndi boddiri su chi ti serbiat”, narat Lilina. “Non tengiaiaus abbisòngiu de pentzai a cosas sanas de papai. Papaiaus su chi tengiaiaus, e cussu fuat sanu”.

Su traballu de sa terra iat a pòdiri acrarai poita is genis donant longevidadi. Is chircadoris funt studiendi batèrius de su stògumu po tènniri scedas.

“Seus studiendi sa frora de s’intestinu e de su figau po biri chi tenit a ita fàiri cun su chi sa genti papat, e chi est acapiau cun una dieta specìfica de Sardìnnia”, at nau Ledda.

“Is centenàrius si funt agiudendi donendusì campionis de fecis de pòdiri analizai, e spereus de si fàiri allestru un’idea de ita est sussedendi”.

Medas residentis coment’e Caterina e Zelinda funt prexaus de assìstiri, prus che totu chi serbit a ndi scidai s’interessu de is comunidadis. Prus de sa metadi de is fàbbricus in Seulu e Stersili funt bùidus o redùsius in ruina.

Est fintzas un’ocasioni po fàiri connòsciri una parti pitica de sabidoria a pustis de una vida longa, alligra e sana.

“Bivi sa vida tua, traballa meda e abarra ativu – e pagu pagu binu”, narat Zelinda. “Po oi sa parti mia dd’apu fata. Est unu de is secretus, ma piticu piticu. Non tocat a nd’abusai”.

 

[Marcella Ghiani – ULS Sarcidanu-Barbàgia de Seulu]

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.