Biddanoa ‘e Tulu. Po arregodari a Benvenuto Lobina.

foto-21.jpg
S’ARTI POÈTICA E NARRATIVA DE BENVENUTO LOBINA

De Maurizio Virdis

In sa stòria leterària de sa modernidadi sarda, in su cambiari suu, in is esperimentus suus, unu postu de importu spetat, chentza de nisciuna duda a Benvenuto Lobina. Chi sa produtzioni poetico-lìrica sua si innestat in su surcu de sa traditzioni, finas noedda, de sa poesia in lìngua sarda, ma cun s’aciunta, de una originalidadi mètrica e temàtica chi s’est arrefinada cun su tempus, sa produtzioni narrativa sua sìnnat unu incipit in sa stòria de sa leteratura sarda in sardu; poita, chi su romanzu Po cantu Biddanoa no est de siguru sa prima scritura de prosa narrativa in sardu, de siguru est sa prima scritura de àlidu amplu e de sigura callidadi artìstica.

Bìviu intra su 1914 e su 1993, nàsciu in Biddanoa ‘ e Tulu in Sarcidanu, Benvenuto Lobina fait is primas provas poèticas sua giai a piticu e a giovoneddu pigat parti a su movimentu futurista. Militari in s’Africa italiana, perdit, giai prima de sa gherra de Spànnia, sa fidi sua in su fascismu, chi coment medas atrus giòvunus iat collunadu. Is annus Cincuanta e Sessanta funt is prus arricus de sa produtzioni sua in versus, a calincuna poesia sua aparessit in La Nuova Sardegna: a Tatari difati Benvenuto at stabilidu sa residèntzia sua de unus cantu annus. In su 1974 pùbblicat, po sa Jaca Book, s’arregorta de poesias intitulada Terra, disisperada terra, torrada a pubblicari poi, de is Edizioni della Torre in su 1992, cun su tìtulu Is canzonis, innui a is componimentus de sa prima editzioni, ndi benint aciuntus atrus dus: No m’arrechedi’ ni pane e Canzoni nuraxi. In su 1984 acabat de scriri su romanzu Po cantu Biddanoa chi bincit su prèmiu “Casteddu de Sa fae” de Posada, su romanzu benit pubblicadu in su 1987, cun sa versioni italiana a su costadu de cussa in sardu, de sa domu de imprenta 2D Editrice Mediterranea, e torradu a pubblicari poi, in su 2004, a Nuoru, de sa Ilisso Edizioni. In su 2000, cun sa domu de imprenta Poliedro de Nuoru, pùbblicat atrus tres contus: su primu, Iacu e su lioni, giai pubblicadu,  e atrus dus nous e bessidus a pustis de sa morti, chi funt In d’una dì ’e soli e Bonas tardas, Magestà’. Cust’ùrtimu – si fait sciri Anna Serra Lobina in sa nota bio-bibliogràfica posta in s’editzioni de su 2004 in su romanzu de Lobina – depiat èssiri su primu capìtulu de su segundu romanzu de Benvenuto, mai acabadu; s’Autori iat poi adatadu custu capìtulu in forma de contu a solu.

Ànimu bregungiosu de poeta beru, premiadu e reconotu in su valori leteràriu suu, cojau cun Licia, sa pobidda, chi at fatu cun issu dus fillus, Benvenuto Lobina at bìviu sa majoria de is annus suus a Tatari, ma s’ànima sua est abarrada sèmpiri acapiada a Biddanoa e a sa genti sua. De Biddanoa ndi pigant frua e suci is versus suus e sa prosa sua.

Biddanoa, mancai reconnota de issu puru in sa pitichesa e sa marginalidadi sua, est stètia sèmpiri po issu su bìddiu spirituali de su mundu interiori suu.

 

(Pigadu de unu artìculu de Maurizio Virdis, Professori ordinàriu de Filologia romanza, Lìngua sarda e Linguistica sarda de s’Universidadi de Casteddu) 
Advertisements

Biddanoa ‘e Tulu. Laboratòrius po sa Dia de is ànimas.

Locandina Mommoti.jpg

 

Martis, su 30 de su mesi de làdamini, s’ufìtziu de sa lìngua sarda e sa biblioteca comunali, ant a dedicari una dia intera a fari laboratòrius po afestari sa Dia de is ànimas o de is mortu

A mingianu, de is 10:00 a sa una (13:00), s’at a aprontari su laboratòriu po is pipius de sa scola primària. Partendi de su lìburu de Rossana Copez “Tutti buoni arriva Mommoti”, is pipius ant a giogari a s’imaginari coment at a èssiri custu Momoti e a ddu criari.

Coment at a èssiri? Aici?

images-1.png

 

 

 

Aici?

images-2.jpeg

 

 

 

 

O aici?

images.jpeg

 

Locandina Medie jpeg.jpg

A merì su traballu at a sighiri cun su laboratòriu po is iscolas segundàrias de primu gradu, de is 14:30 a is 17:30. Cun is piciocus eus a chistionari asuba de sa traditzioni de sa Dia de is ànimas in totu su mundu, imparendi ca culturas diversas tenint invècias medas antimas in comunu…

e pustis, unu bellu traballeddu po is ànimas!

 

Tandus bona dia de is ànimas a totus!

 

Locandina scola primària

Locandina scola segundària

Biddanoa ‘e Tulu. Nuraxi Adoni

cache_cache_194d8721736f745d388d69d112de08bc_83249243002d777948a05580b7374a09.jpgSu nuraxi Adoni de est unu esèmpiu mannu de situ archeològicu pluristratificadu. Su cumplessu monumentali s’agatat a 811 m de artesa in unu cùcuru cun costeras sperrumadas, isoladu de is atrus nuraxis de sa zona; si podit apubari de largu meda e tenit unu cuntrollu visivu in unu territòriu mannu.

Est unu nuraxi cuadrilobadu, cun una turri a mesu e a cuatru lateralis, cun una planimetria piessignu; planimetria chi est aici po is aciuntas fatas in su tempus.

Est po custa positzioni aici beni sestada, chi donat a su nuraxi unu bisuali de totu su territòriu e sa possibilidadi de èssiri biu de a largu, chi is òminis ant abitau su nuraxi e totu sa zona de s’edadi nuràgica finas a su perìudu medievali.

Is repertus prus antigus, agataus in su situ, si podint incuadrai in unu perìudu chi bandat de s’acabu de su 1700 a.C. e su 1200 a.C.

Su villàgiu est formadu de fraigus a pranta circolari de medas mannesas, fraigadas cun perda calcàrea pitica. Medas de custus fraigus costumant a tenni una o prus nìcias.

Su bidda cun is barracas, chi in s’edadi de su Brunzu mesanu (1350-1200 a.C.) esistiat giai, in su perìudu intra su 1200 e su 700 a.C., benit cambiada e amanniada cun fràigus prus mannus, in analogia cun cussu chi acuntessit in atras localidadis.

In custus fràigus, si funt agatadas zonas po coi su mandiari, po incungiai is provistas e zonas imperadas po is traballus de domu coment cussu de sa filadura.

S’importàntzia de su situ est cunfirmada de sa chistioni ca su situ non dd’ant mai abandonadu in totu.

cache_cache_194d8721736f745d388d69d112de08bc_a609f905db2fd58ebeec003b95de057e.jpgIs partis in artu, de su nuraxi, funt dorrutas giai intra su 1200 e su 700 a.C., duncas non si funt agatadus elementus chi si podint datari a s’edadi de su Ferru, foras che unu repertu piessignu meda chi si contat ca su nuraxi at sighidu a èssiri abitadu a pustis puru de s’edadi nuràgica.

Seus chistionendi de una màniga de una màriga a bicu de mollu etruscu, decorada cun motivus a pramas e colorus chi si podit datari a su sègulu VI a.C.

A s’edadi pùnica (sègulu IV a.C.) si podint datari, de contras, unas cantus de monetas; invecias, a s’edadi romana de su sègulu II-III p.C si podint acapiari atrus repertus, comenti de imbirdus, bratzalis de brunzu, puntas de ferru.

De siguru, po is pròprias arrexonis de cuntrollu, in edadi bizantina su nuraxi fiat diventadu unu castrum, coment si contant is testus, giai totus intrenus, agatadus in una nìcia in su passaditzu de s’intrada.

cache_cache_194d8721736f745d388d69d112de08bc_e66bebe59bcd871a0dabc788e208431d.jpgIn is scavus de su 2012 s’est fatu su stùdiu stratigràficu de is barracas 9 e 10 datadas intra su 1200 e su 1000 a.C. De custus stùdius s’est cumprèndiu ca, totu in d’una, sa vida fitiana si fiat firmada, po mori de unu eventu traumàticu, chi at permìtiu de allogari, a suta de is pillus dorrutus, is testimoniàntzias de sa vida de cussa popolatzioni in cussu perìudu.

In sa barraca 9 si funt agatadus, a pitzus de una tella de forredda, 4 pìtziris postus a distàntzia regulari. Si funt agatadus fintzas unus cantu de arrogus de testus e 11 ortieddus de fusu.

Sa barraca 10, chi est inserrada aintru de s’antemurali, invecias, at allogadu medas arrogus de testus, o testus intrenus; de custus tocat a arregodari unu testu a tzugu cun decoloratzioni plàstica prenu de una centina de pisus abruxaus. Su testu fiat a su costau de 4 tàulas abruxadas de 60 cm. In prus, s’est agatadu unu cicaroni cun arrogheddus de lingotus de arràmini e follus de brunzu.

 

Testu de sa Diretzioni Generali Archeologia.

Biddanoa: Augùrios de Paschixedda cun is fotos de Babbu Nadale 2.0.

Gianteris in Biddanoa ‘e Tulu sa Biblioteca Comunale e S’isportellu linguìsticu ant postu in iscena sa cumèdia cun is buratinos a tìtulu “Babbo Natale 2.0” pro is pitzocheddos de sa bidda. Gràtzia meda a Francesca e Barbara Onnis.

Bonas Pascas e bona fine e mègius printzìpios dae parte dae is operadores de s’Istitutu de Istùdios e de Chircas Camillo Bellieni de Tàtari

Biddanoa. Mèrcuris sa cummèdia pro pipios “Babbu Nadale 2.0”

In ocasione de is festas s’Isportellu linguìsticu e sa Biblioteca Comunale de Biddanoa ant cuncordadu un’ispetàculu teatrale dedicadu a is pitzinnos de s’iscola primària. Si tratat de una cummèdia a tìtulu “Babbu Nadale 2.0” imbentada dae sa bibliotecària e dae s’isportellista, chi comente si cumprendet de su nòmene giughet pro protagonista a Babbu Nadale però acumpangiadu dae sa Befana (Pifània) e dae su nebodeddu Nanni. In su contu Nanni passat tempus meda gioghende cun su tzellulare, invetzes Babbu Nadale est contras a sa tecnologia e a is telefoneddos (is smartufonis, comente ddus tzerriat issu). Pifània faghet sa parte a su nebodeddu e a sa coa finas Babbu nadale at a cambiare idea a pitzu de custos istrumentos tecnològicos e s’at a furriare in Babbu Nadale 2.0

S’apuntamentu est pro mèrcuris su 20 de mese de idas a ora de is 4 de merie in sa biblioteca comunale de Biddanoa ‘e Tulu.

locandina biblio (3)-001.jpg