“Mi ddu imparas su sardu?” S’Unioni Sarda provat a arrespùndiri

Custu mengianu (cenàbura, 18 de gennàrgiu 2019) est bessiu unu bellu articuleddu in s’Unioni Sarda chi chistionat de nosu. Manuela Arca, giornalista sèmpiri atenta a is chistionis de su mundu culturali sardu e chi medas bortas s’est ocupada de is cunditzionis de sa lìngua sarda in su mundu de oi, provat a acrarai su stadu de sa lìngua sarda po su chi pertocat s’oferta de formatzioni.

Sa pregunta est fàcili fàcili: Po imparai a fueddai e scriri in sardu, a innui potzu andai? A cali scola mi potzu iscriri? Chi sa lìngua in chistioni fessat s’inglesu, su francesu o su spanniolu sa sceda iat a èssiri dereta e simpri, ca de cursus po imparai lìnguas stràngias si nd’agatat de ònnia genia, de ònnia prètziu, de calichisiat livellu, cun insenniantis berus o virtualis, de atobiai faci po faci o de ingòlliri in busciaca po ndi ddus fai bessiri a pagheddus, imoi faendi sa fila anca de su dutori, imoi sètzius in corriera, imoi in domu, acanta de sa ziminera a pusti cena. Po su sardu sa chistioni no est aici fàcili, ma sa nova bona est ca is ideas funt medas e is resursas umanas ancora giòvunas e ativas.

Gràtzias a Manuela Arca e a s’Unioni Sarda.

img-20190118-wa0008-e1547808103237.jpg

 

Advertisements

“La semina”. Atòbius de formatzioni e laboratòrius apariciadus de su Festival Tuttestorie.

LA SEMINA Festival Tuttestorie 2019 in sardu.jpgLA SEMINA 2019 in sardu2.jpgLA SEMINA in sardu3.jpgLA SEMINA 2019 in sardu4.jpgLA SEMIN in sardu 5.jpgLA SEMINA 2019 in sardu 6.jpgLA SEMINA 2019 in sardu7.jpgLA SEMINA 9.jpgLA SEMINA .jpg

locandina la semina 2019 in sardu

locandina la semina 2019

 

Serri. Festa de Santu Antoni e de Santu Serbestianu.

Santu Antoni.jpg

Ocannu puru eus a afestari a Sant’Antoni e a Santu Srebestianu!

De sighida, su programma de is festas:

Mèrcuris, 16 de gennàrgiu

  • a is 5 e mesu de merì (h. 17:30): Santa Missa;
  • a is 6 e mesu de merì (h. 18:30): beneditzioni e alluidura de su foghidoni in sa pratza de Santu Antoni.

Giòbia, 17 de gennàrgiu

  • a is 4 mancu unu cuartu de merì (h. 15:45): vèspurus;
  • a is 4 de merì (h. 16:00): Santa Missa in sa cresiedda de Santu Antoni. Pustis processioni in is bias de sa bidda.

Sàbudu, 19 de gennàrgiu

  • a is 5 e mesu de merì (h.17:30): Santa Missa;
  • a is 6 e mesu de merì (h. 18:30): beneditzioni e alluidura de su foghidoni in su cruxeri intra bia Regina Margherita e bia Umberto I.

Domìnigu, 20 de gennàrgiu

  • a is 4 mancu unu cuartu de merì (h. 15:45): vèspurus;
  • a is 4 de merì (h. 16:00): Santa Missa in sa cresiedda de Santu Antoni. Pustis processioni in is bias de sa bidda.

Bonas festas a totus e a atrus annus!

Sàdili: Is Foghidonis 2019

49666854_2282270588671640_2824302929719066624_o

Ocannu puru in Sàdili s’arrennoat sa costumàntzia de Is Foghidonis, chi oberit in manera ufitziali sa simana de su carrasegari. Organizat s’ A.T. Pro Loco paris cun s’Ecomuseu e sa Cooperativa Le 3 Fate.

Sàbudu, su 19 de gennàrgiu, is foghidonis dedicaus a Sant’Antoni e a Santu Serbestianu, ant a callentai totu sa bidda. Po gosai mellus de custus fogus de ispantu ddui at a èssiri una curnissa de mùsica, teatru, bonu papai e is màscaras de “S’Urtzu e su Pimpirimponi”, chi ant a fai sa primu bessida de s’annu pròpriu in cust’ocasioni.

PROGRAMMA  DE SA FESTA
Sàbudu 19 de gennàrgiu
A is 11:00 – Abbisita ghiada peri is àndalas naturalis de su territòriu sadilesu a incuru de s’Ecomuseu (Gruta “Is Janas” e Centru Stòricu).
A is 15:00 Rapresentada teatrali in sa Gruta “Is Janas”: su contu de is Janas, is brùscias bonas chi unu tempus biviant in sa gruta, bogau de su lìbburu de Pia Deidda “L’Ultima Jana” a incuru de s’Ecomuseu (primu rapresentada a is 15.00; segunda a is 16.00 – Po assìstiri tocat a prenotai a su nùmeru: +39 3206253278 o coopletrefatesadali@gmail.com).

A is 16:00 – Abertura de is butegas in su Centru Stòricu po ammosta e bèndida de produtus.
A is 17:30 – Beneditzioni a is fogus fata de su Predi
A is 18:00 – Peri is bias de sa Bidda – Alluidura de is fogus e primu bessida de is màscaras tìpicas de “S’Urtzu e su Pimpirimponi” e mùsica itineranti.
A is 19:00 – Coxinas Abertas, aberint is coxinas tìpicas totu a ingìriu peri is foghidonis
De is 20:00 finas a tardu – Spetàculus a ingìriu de is foghidonis cun mùsica, ballus e rapresentatzionis curtzas peri is bias de sa bidda. Brìndisi po s’annada noa cun binu bonu e durcis tìpicus.

Domìnigu 20 de gennàrgiu
A is 10:00 – Murzu in su Centru Stòricu
a is 11:00 – S’Ecomuseu at a èssiri a disponimentu po abbisitas ghiadas peri is àndalas naturalis de su territòriu sadilesu. At a èssiri aberta sa Domu Museu Podda po is abbisitas.
Abertas butegas de produtus tìpicus e artigianau.

Po scedas e po pigai parti: atprolocosadali@outlook.it o abbisitendi sa pàgina facebook A.T. Pro Loco Sàdili
Tel. 3206253278

Sarcidanu-Barbàgia de Seulu: Unu percursu de formatzioni cun su Progetu I.T.A.C.A.

Est bessiu s’avisu pùblicu de cuncursu po su sceberu de is candidaus chi ant a pòdiri pigai parti a su percursu de formatzioni de su Progetu “I.T.A.C.A. – Integrazione, Turismo, Ambiente, Commercio, Agroalimentare”

Su progetu, finantziau in parti cun su POR FSE 2014-2020 de sa Regioni Autònoma de Sardigna, in parti cun resursas de su Fundu Sotziali Europeu, est promòviu e ghiau de s’IPSAR Istitutu Professionali de Stadu de Tortolì, paris cun SOS srl e su GAL Sarcidanu Barbàgia de Seulu.

Ita est “I.T.A.C.A.”?

Unu percursu de formatzioni, consulèntzia e assistèntzia tènnica po sa nàscida de impresa e traballu autònomu in su setori de s’Agrifood e de su Turismu e benis culturalis e ambientalis. Su percursu formativu at a èssiri partziu in 3 editzionis e ddui ant a pigai parti in totu 60 scientis, 27 fèminas e 33 òminis. Is tres sedis ant a èssiri Iscroca, Arroli e Sàdili, e po ònnia percursu s’ant a fàiri 180 oras in totu, partzias aici: 90 oras de formatzioni in àula, 30 oras de consulèntzia, 60 oras de assistèntzia tènnica individuali.

Is cumpetèntzias de arriciri:

  • cummèrciu in lìnia e inglesu cummerciali
  • pranu de comunicatzioni de una sienda: su marketing e s’abilesa de impreai beni is tennologias de is sotziedadis de informatzioni
  • canalis de finantziamentu po ndi pesai una sienda
  • ainas de anàlisi de su cuntestu de arreferimentu: possibilidadi, potentzialidadis, cuncurrentis, acòrdius imprenditorialis
  • impreu de sa tènnica de team building po furriai grupus de interessu in cumpangias sotzietàrias
  • avaloramentu de s’abbilesa e de is capassidadis de onniunu
  • formas sotzietàrias
  • cumpetèntzia digitali punnada a su cummèrciu (marketing)
  • organizatzioni e gestioni de s’impresa
  • ainas de anàlisi de su mercau e ponidura de su produtu/servìtziu pròpriu in su cuntestu regionali natzionali e internatzionali
  • acraramentu e isvilupu de s’idea pròpria, de sa nàscida a su progetu
  • cumprimentus burocràticus

Rechisitus po intrai in is cursus:

Ònnia percursu est punnau a 20 sugetus, intre cussus 9 fèminas, chi tèngiant custus rechisitus:

  • àiri cumpriu 18 annus
  • èssiri disocupaus, traballadoris in CIGS, ASPI e mobilidadi
  • èssiri residentis in unu de is Comunus de su GAL Sarcidanu Barbàgia de Seulu (Iscroca, Stersili, Geroni, Gergei, Ìsili, Làconi, Mandas, Nuragus, Nuradda, Nurri, Arroli, Sàdili, Serri, Seui, Seulu, Biddanoa ‘e Tulu)
  • tènniri sa licèntzia de iscola mèdia prus unu Atestau de Calìfica de Operadori Professionali o puru su Diploma de Iscola superiori
  • tènniri esperièntzia in is setoris de referimentu
  • connoscèntzia de s’inglesu (Livellu A1) e de is ainas informàticas simpris

Scadèntzia de is dimandas:

Sa dimanda po pigai parti s’at a pòdiri presentai de s’8 de gennàrgiu a s’8 de freàrgiu 2019, aintru de is 13:00

Sceberu de is candidaus:

  1. esàminu de sa documentatzioni presentada po averiguai su possessu de is rechisitus;
  2. test a sceda mùltipla punnau a averiguai is connoscèntzias simpris de cultura generali, informàtica e inglesu
  3. test psicoatitudinali e motivatzionali
  4. collòchiu punnau a averiguai s’interessu efetivu a pigai parti in su percursu e in s’isvilupu de sa professionalidadi e de su progetu de impresa chi si tenit po su benidori.

Po sa formatzioni de sa graduatòria, in casu de puntègiu e cunditzionis paris at a andari a innantis su candidau/ada cun prus antzianidadi de disocupatzioni e in casu chi abarrit sa paridadi at a pretzèdiri su candidau prus giòvunu.

Is seletzionis s’ant a fàiri in Ìsili. Sa partecipatzioni est  gratùita e sa frecuèntzia est òbbrigu fintzas a s’80% de is oras.

Is discentis ant a otènniri su materiali didàticu pretzisu po is letzionis teòricas e pràtigas.

Po ndi sciri de prus, ligi su bandu cumpletu innoi

Po s’iscritzioni, scàrriga custa domanda_di_iscrizione_itaca

locandina_corsi_2019_itaca.jpg

Biddanoa ‘e Tulu. Po arregodari a Benvenuto Lobina.

foto-21.jpg
S’ARTI POÈTICA E NARRATIVA DE BENVENUTO LOBINA

De Maurizio Virdis

In sa stòria leterària de sa modernidadi sarda, in su cambiari suu, in is esperimentus suus, unu postu de importu spetat, chentza de nisciuna duda a Benvenuto Lobina. Chi sa produtzioni poetico-lìrica sua si innestat in su surcu de sa traditzioni, finas noedda, de sa poesia in lìngua sarda, ma cun s’aciunta, de una originalidadi mètrica e temàtica chi s’est arrefinada cun su tempus, sa produtzioni narrativa sua sìnnat unu incipit in sa stòria de sa leteratura sarda in sardu; poita, chi su romanzu Po cantu Biddanoa no est de siguru sa prima scritura de prosa narrativa in sardu, de siguru est sa prima scritura de àlidu amplu e de sigura callidadi artìstica.

Bìviu intra su 1914 e su 1993, nàsciu in Biddanoa ‘ e Tulu in Sarcidanu, Benvenuto Lobina fait is primas provas poèticas sua giai a piticu e a giovoneddu pigat parti a su movimentu futurista. Militari in s’Africa italiana, perdit, giai prima de sa gherra de Spànnia, sa fidi sua in su fascismu, chi coment medas atrus giòvunus iat collunadu. Is annus Cincuanta e Sessanta funt is prus arricus de sa produtzioni sua in versus, a calincuna poesia sua aparessit in La Nuova Sardegna: a Tatari difati Benvenuto at stabilidu sa residèntzia sua de unus cantu annus. In su 1974 pùbblicat, po sa Jaca Book, s’arregorta de poesias intitulada Terra, disisperada terra, torrada a pubblicari poi, de is Edizioni della Torre in su 1992, cun su tìtulu Is canzonis, innui a is componimentus de sa prima editzioni, ndi benint aciuntus atrus dus: No m’arrechedi’ ni pane e Canzoni nuraxi. In su 1984 acabat de scriri su romanzu Po cantu Biddanoa chi bincit su prèmiu “Casteddu de Sa fae” de Posada, su romanzu benit pubblicadu in su 1987, cun sa versioni italiana a su costadu de cussa in sardu, de sa domu de imprenta 2D Editrice Mediterranea, e torradu a pubblicari poi, in su 2004, a Nuoru, de sa Ilisso Edizioni. In su 2000, cun sa domu de imprenta Poliedro de Nuoru, pùbblicat atrus tres contus: su primu, Iacu e su lioni, giai pubblicadu,  e atrus dus nous e bessidus a pustis de sa morti, chi funt In d’una dì ’e soli e Bonas tardas, Magestà’. Cust’ùrtimu – si fait sciri Anna Serra Lobina in sa nota bio-bibliogràfica posta in s’editzioni de su 2004 in su romanzu de Lobina – depiat èssiri su primu capìtulu de su segundu romanzu de Benvenuto, mai acabadu; s’Autori iat poi adatadu custu capìtulu in forma de contu a solu.

Ànimu bregungiosu de poeta beru, premiadu e reconotu in su valori leteràriu suu, cojau cun Licia, sa pobidda, chi at fatu cun issu dus fillus, Benvenuto Lobina at bìviu sa majoria de is annus suus a Tatari, ma s’ànima sua est abarrada sèmpiri acapiada a Biddanoa e a sa genti sua. De Biddanoa ndi pigant frua e suci is versus suus e sa prosa sua.

Biddanoa, mancai reconnota de issu puru in sa pitichesa e sa marginalidadi sua, est stètia sèmpiri po issu su bìddiu spirituali de su mundu interiori suu.

 

(Pigadu de unu artìculu de Maurizio Virdis, Professori ordinàriu de Filologia romanza, Lìngua sarda e Linguistica sarda de s’Universidadi de Casteddu) 

Archeolab

Po sciri comenti faiant a fraigai is brunzitus, su pani nuraxesu e po reprodùsiri unu sgavu

Laboratorio didattico del piccolo archeologo

Su laboratòriu de archeologia movit de sa setzioni archeològica de su PARC, innui, a pustis de àiri chistionau de su putzu nuràgicu de Santu Antine chi est fungudu 39 metrus, e de is repertus agataus ingunis, incumentzat su laboratòriu. In custa setzioni manna is pipius scoberint su mètodu de sa cera fata a scallu, ma prus che totu, agiudendusì cun is imàginis de is brunzitus agataus in Sardìnnia, traballant materialis moddis e fàcilis de manixai po fraigai is còpias e brunzitus.