Biddanoa ‘e Tulu. Po arregodari a Benvenuto Lobina.

foto-21.jpg
S’ARTI POÈTICA E NARRATIVA DE BENVENUTO LOBINA

De Maurizio Virdis

In sa stòria leterària de sa modernidadi sarda, in su cambiari suu, in is esperimentus suus, unu postu de importu spetat, chentza de nisciuna duda a Benvenuto Lobina. Chi sa produtzioni poetico-lìrica sua si innestat in su surcu de sa traditzioni, finas noedda, de sa poesia in lìngua sarda, ma cun s’aciunta, de una originalidadi mètrica e temàtica chi s’est arrefinada cun su tempus, sa produtzioni narrativa sua sìnnat unu incipit in sa stòria de sa leteratura sarda in sardu; poita, chi su romanzu Po cantu Biddanoa no est de siguru sa prima scritura de prosa narrativa in sardu, de siguru est sa prima scritura de àlidu amplu e de sigura callidadi artìstica.

Bìviu intra su 1914 e su 1993, nàsciu in Biddanoa ‘ e Tulu in Sarcidanu, Benvenuto Lobina fait is primas provas poèticas sua giai a piticu e a giovoneddu pigat parti a su movimentu futurista. Militari in s’Africa italiana, perdit, giai prima de sa gherra de Spànnia, sa fidi sua in su fascismu, chi coment medas atrus giòvunus iat collunadu. Is annus Cincuanta e Sessanta funt is prus arricus de sa produtzioni sua in versus, a calincuna poesia sua aparessit in La Nuova Sardegna: a Tatari difati Benvenuto at stabilidu sa residèntzia sua de unus cantu annus. In su 1974 pùbblicat, po sa Jaca Book, s’arregorta de poesias intitulada Terra, disisperada terra, torrada a pubblicari poi, de is Edizioni della Torre in su 1992, cun su tìtulu Is canzonis, innui a is componimentus de sa prima editzioni, ndi benint aciuntus atrus dus: No m’arrechedi’ ni pane e Canzoni nuraxi. In su 1984 acabat de scriri su romanzu Po cantu Biddanoa chi bincit su prèmiu “Casteddu de Sa fae” de Posada, su romanzu benit pubblicadu in su 1987, cun sa versioni italiana a su costadu de cussa in sardu, de sa domu de imprenta 2D Editrice Mediterranea, e torradu a pubblicari poi, in su 2004, a Nuoru, de sa Ilisso Edizioni. In su 2000, cun sa domu de imprenta Poliedro de Nuoru, pùbblicat atrus tres contus: su primu, Iacu e su lioni, giai pubblicadu,  e atrus dus nous e bessidus a pustis de sa morti, chi funt In d’una dì ’e soli e Bonas tardas, Magestà’. Cust’ùrtimu – si fait sciri Anna Serra Lobina in sa nota bio-bibliogràfica posta in s’editzioni de su 2004 in su romanzu de Lobina – depiat èssiri su primu capìtulu de su segundu romanzu de Benvenuto, mai acabadu; s’Autori iat poi adatadu custu capìtulu in forma de contu a solu.

Ànimu bregungiosu de poeta beru, premiadu e reconotu in su valori leteràriu suu, cojau cun Licia, sa pobidda, chi at fatu cun issu dus fillus, Benvenuto Lobina at bìviu sa majoria de is annus suus a Tatari, ma s’ànima sua est abarrada sèmpiri acapiada a Biddanoa e a sa genti sua. De Biddanoa ndi pigant frua e suci is versus suus e sa prosa sua.

Biddanoa, mancai reconnota de issu puru in sa pitichesa e sa marginalidadi sua, est stètia sèmpiri po issu su bìddiu spirituali de su mundu interiori suu.

 

(Pigadu de unu artìculu de Maurizio Virdis, Professori ordinàriu de Filologia romanza, Lìngua sarda e Linguistica sarda de s’Universidadi de Casteddu) 
Advertisements

Ìsili: in iscena su Canònigu Giovanni Spano

S’Assòtziu Culturali “Casa di Suoni e Racconti”, in collaboratzioni cun su Comunu de Ìsili, s’Assòtziu Amigus de sa Poesia e su Coru Tasis, presentat

“TRA I RAMI DELL’IDENTITÀ. Figura ed Eredità del Canonico Giovanni Spano”

Cenàbura, su 28 de mesi de idas  – a is seti de merì – Centru Sotziali

Unu spetàculu nàsciu de unu percursu de istùdiu e circa a pitzus de sa figura de su Canònigu Giovanni Spano e de s’eredidadi culturali chi custu personàgiu at lassau a totu sa Sardìnnia. Unu contu corali intre Fueddus, Mùsica e Imàginis innui sa retzitadora Clara Farina e s’atori Giovanni Andrea Vinci ant a donai bisura a s’Archeòlogu/Poeta, intre Lìngua Sarda e Lìngua Italiana, acostiaus de is musitzistas Gloria Atzei, Andrea Congia e Fabrizio Solinas cun sonus antigus e modernus (de is strumentus traditzionalis sardus a sa chiterra, de su synth a s’eletrònica), intreveraus cun is vìdeo-scenografias de Giovanni Andrea Vinci chi ant a donai craresa a is logus de vida de custu grandu pensadori sardu. Sa dramaturgia est de Andrea Congia e Clara Farina

Giovanni Spano (Ploaghe 1803 – Casteddu 1878)
Predi, archeòlogu, linguista, scritori e studiosu de Stòria e Cultura Populari. Giai a is tempus suus fuat nodiu po èssiri “s’òmini prus studiau de totu sa Sardìnnia”. Nascit de bona famìllia e incarrerat is stùdius in sa Scola de is Paras Iscolàpius, diplomendusì a maistu e pighendi sa Làurea in Teologia in su 1825. A pustis de duus annus si fait predi, sighit una formatzioni linguìstica in Roma e pigat sa càtedra de Lìnguas Orientalis in s’Universidadi de Casteddu. Custa ocasioni ddi permitit de sighiri stùdius archeològicus puru, e in su Cabu de Bàsciu de s’ìsula agatat, stùdiat e assentat unu muntoni de repertus archeològicus. Fait nàsciri su Museu Archeològicu in Casteddu, su “Bollettino archeologico sardo” e s’Ortu Botànicu. In su 1859 diventat retori de s’Universidadi (ndi pesat sa Facultadi de Lìteras e Filosofia in Casteddu) e in su 1871 ddu faint senadori de s’Arrènniu de Itàlia. In su Cabu de Susu de s’ìsula sighit interessus linguìsticus e si donat a su stùdiu de sa variedadi logudoresa. Pùblicat s'”Ortografia sarda nazionale, ossia grammatica della lingua logudorese paragonata all’italiana” (1840) chi, segundu una definitzioni de Michelangelo Pira, fuat pròpriu unu “lìbburu de iscola po s’imparu cumparau de su sardu e de s’italianu”. Custu testu at a afortiai sa cumbintzioni chi sa variedadi logudoresa de su sardu fessat sa prus adata a s’impreu literàriu e ufitziali de sa lìngua, un’idea chi at cunditzionai is polìtigas linguìsticas po tempus meda. De interessu linguìsticu, de lìgiri sèmpiri in funtzioni de is tempus passaus, su “Vocabolario sardu-italianu e italiano-sardo” (1851-52) e s’arregorta de “Canzoni popolari inedite” (1863-67).

S’acàpiu a s’eventu in Facebook

Su situ de s’Assòtziu Tra Parola e Musica

IMG-20181221-WA0010

Ìsili: presentada de su progetu ispirau a “Maria di Ìsili” de Cristian Mannu

IMG-20181029-WA0000

 

PRESENTADA DE SU PROGETU DE RESIDÈNTZIA ARTÌSTICA

mòviu de su lìbburu de Cristian Mannu

ÌSILI CENTRU SOTZIALI 5 ONNIASSANTU 2018 

A IS 17.00

Unu grandu progetu de Residèntzia Artìstica est istètiu finantziau a s’assòtziu culturali La Fabbrica Illuminata, in collaboratzioni cun su Mibact, s’Assessorau a sa Cultura de sa Regioni Sardigna e su Comunu de Ìsili. Su traballu est mòviu de su romanzu de Cristian Mannu “MARIA DI ÌSILI” (Giunti Editore), unu de is iscritoris nous de s’iscena literària sarda chi cun sa primu òpera cosa sua, ambientada pròpriu in su Comunu de Ìsili, logu de arromonàius e de tessingianas, at bintu su Prèmiu Calvino 2015. Sa punna de su Diretori Artìsticu Marco Parodi est cussa de pònniri acàpius temàticus cun sa comunidadi isilesa, connota e apretziada po sa cultura de s’arràmini e po su patrimòniu linguìsticu de s’Arbaresca o Arromaniscu, gergu setoriali de grandu interessu po is istudiosus, faendi nàsciri formas de interatzioni intre artistas e artigianus localis, de cuncàmbia intre cumpetèntzias po mèdiu de unu laboratòriu de recitatzioni, de costumu e de scenografia po totu is isilesus interessaus, umperendi fintzas su traballu a pitzus de is trelaxus po is atoras chi ant a fàiri sa parti de “is tessingianas”. In prus, su progetu at a umperai fintzas un’àtera forma espressiva, cussa de su cìnema, cun sa ghia de su regista Enrico Pau, chi at a interessai is artistas e is iscientis de is laboratòrius donendiddis sa possibilidadi de connòsciri unu mèdiu espressivu nou e particulari. Ant a bessiri a pillu fintzas is filmaus ambientaus in Casteddu pustis de sa gherra, fatus a sa manera de is chi Enrico Pau nd’iat giai pesau po su film “L’Accabadora”.

 

Po ndi sciri de prus:

sa pàgina FB de s’assòtziu La fabbrica Illuminata

sa pàgina FB de su progetu

totu su progetu (in italianu)

Seulu. Laboratòrios de su progetu Iscola@Seulo 2017

imagesIn intro de su progetu S’Iscola@Seulo 2017 e pro ammanniare s’oferta formativa, su Comunu d eSulu, paris cun su sòtziu Mlik proponet pro su mese dae mese de ladàmine a  mese de Idas 2017, duos laboratòrios chi s’ant a fàghere in su tzentu polivalente de sa biblioteca comunale.

Cursu de Inglesu : Dae su 23 de mese de ladàmine a mese de idas 2017

livellu II 16.00-17.30

livellu I 18.00-19.30

S’atzentant màssimu 28 partetzipantes (14 iscritos pro cada truma)

Laboratòriu teatrale: Dae su 27 de mese de ladàmine e ogna chenàbura dae  17.30 alle 19.30

Màssimu 28 iscritos.

Pro is pitzocheddos prus piticos de 12 annos si cunsìgiat sa presèntzia de unu mannu.

Pro info: Elsa 327 78 78 453

Katerina 320 18 66 015

Biddanoa. Cras su primu Memorial “Gli amici di Nicola e Mauro”

S’Assòtziu “Le ciliegie scalze”, Ivano Argiolas e Nicola Tocco, cun su patrotzìniu de su comunu de Biddanoa ‘e Tulu, aparitzant pro cras, mèrcuris su 23 de austu, a is 10 de note, su primu  Memorial, “Gli amici di Nicola e Mauro”, dedicadu a is duos frades biddanoesos amantiosos de sa mùsica e bènnidos a mancare in modu tràgicu s’annu coladu. Durante sa manifestatziones s’ant a esibire cantadores e sonadores, cantantes e musitzistas de sa bidda in arregodu de is duos pitzocos istimados. In prus ant a èssere proietados unos cantos vìdeos: unu de Mauro  de su 1987 chi cantat “La canzone del sole” acumpangiadu dae Nicola cun sa pianola; unu semper de Mauro chi intonat unu cantu a tenore e un’àteru de Nicola chi cantat “Anima mia” durante sa manifstatzione “Comune d’oro”. At a sighire su karaoke e pro acabbare ant a èssere iscapados in chelu pallonedos colorados. Si torrat gàtziat a su Comunu, a sa Biblioteca Comunale, a Giovanni Cacàngiu, Salvatore Schirru, Franco Lai, Nicola Tocco, Daniela Melis, Rina Mazzocchi, Ivano Argiolas, Marcello Schirru, Massimo Mulas, Luisa Littera e a totu is sonadores e cantadores chi ant donadu sa disponibilidade issoro. S’apuntamentu est pro cras in Pratza de Berlinguer. Acudide in medas.

20785858_121962765113280_5390780284168261129_o.jpg

Biddanoa ‘e Tulu. Provas de su laboratòriu “Arraza de scena”

Giòbia su 27 de mese de argiolas ddoe funt istadas is provas de su laboratòriu teatrale “Arratza de scena” cun sa partetzipatzione de is pitzocheddos de s’iscola de s’infàntzia e primàra de Biddanoa de Tulu. Ogna pitzocheddu at dèvidu, cun s’agiudu de sa Bibliotecària e de s’Operadore Linguìsticu, concordare un’isceneta basada a pitzu de unu modu de nàrrere o unu ditzu de su logu leados dae su libru de Salvatore Demuru “Villanovatulo”. Posca is pitzocheddos, partzids in trumas, ant abrontadu is marionetas cun is mìgias betzas batidas dae domo e fatu is provas in su teatreddu de cartone abrontadu sa chida a in antis.
Totu est andadu bene. .. Isperamus su matesssi pro s’esibitzione finale chi s’at a fàghere chenàbura su 4 de austu a ora de is 10.30 de mangianu.