“Mi ddu imparas su sardu?” S’Unioni Sarda provat a arrespùndiri

Custu mengianu (cenàbura, 18 de gennàrgiu 2019) est bessiu unu bellu articuleddu in s’Unioni Sarda chi chistionat de nosu. Manuela Arca, giornalista sèmpiri atenta a is chistionis de su mundu culturali sardu e chi medas bortas s’est ocupada de is cunditzionis de sa lìngua sarda in su mundu de oi, provat a acrarai su stadu de sa lìngua sarda po su chi pertocat s’oferta de formatzioni.

Sa pregunta est fàcili fàcili: Po imparai a fueddai e scriri in sardu, a innui potzu andai? A cali scola mi potzu iscriri? Chi sa lìngua in chistioni fessat s’inglesu, su francesu o su spanniolu sa sceda iat a èssiri dereta e simpri, ca de cursus po imparai lìnguas stràngias si nd’agatat de ònnia genia, de ònnia prètziu, de calichisiat livellu, cun insenniantis berus o virtualis, de atobiai faci po faci o de ingòlliri in busciaca po ndi ddus fai bessiri a pagheddus, imoi faendi sa fila anca de su dutori, imoi sètzius in corriera, imoi in domu, acanta de sa ziminera a pusti cena. Po su sardu sa chistioni no est aici fàcili, ma sa nova bona est ca is ideas funt medas e is resursas umanas ancora giòvunas e ativas.

Gràtzias a Manuela Arca e a s’Unioni Sarda.

img-20190118-wa0008-e1547808103237.jpg

 

Advertisements

“La semina”. Atòbius de formatzioni e laboratòrius apariciadus de su Festival Tuttestorie.

LA SEMINA Festival Tuttestorie 2019 in sardu.jpgLA SEMINA 2019 in sardu2.jpgLA SEMINA in sardu3.jpgLA SEMINA 2019 in sardu4.jpgLA SEMIN in sardu 5.jpgLA SEMINA 2019 in sardu 6.jpgLA SEMINA 2019 in sardu7.jpgLA SEMINA 9.jpgLA SEMINA .jpg

locandina la semina 2019 in sardu

locandina la semina 2019

 

Sàdili: Is Foghidonis 2019

49666854_2282270588671640_2824302929719066624_o

Ocannu puru in Sàdili s’arrennoat sa costumàntzia de Is Foghidonis, chi oberit in manera ufitziali sa simana de su carrasegari. Organizat s’ A.T. Pro Loco paris cun s’Ecomuseu e sa Cooperativa Le 3 Fate.

Sàbudu, su 19 de gennàrgiu, is foghidonis dedicaus a Sant’Antoni e a Santu Serbestianu, ant a callentai totu sa bidda. Po gosai mellus de custus fogus de ispantu ddui at a èssiri una curnissa de mùsica, teatru, bonu papai e is màscaras de “S’Urtzu e su Pimpirimponi”, chi ant a fai sa primu bessida de s’annu pròpriu in cust’ocasioni.

PROGRAMMA  DE SA FESTA
Sàbudu 19 de gennàrgiu
A is 11:00 – Abbisita ghiada peri is àndalas naturalis de su territòriu sadilesu a incuru de s’Ecomuseu (Gruta “Is Janas” e Centru Stòricu).
A is 15:00 Rapresentada teatrali in sa Gruta “Is Janas”: su contu de is Janas, is brùscias bonas chi unu tempus biviant in sa gruta, bogau de su lìbburu de Pia Deidda “L’Ultima Jana” a incuru de s’Ecomuseu (primu rapresentada a is 15.00; segunda a is 16.00 – Po assìstiri tocat a prenotai a su nùmeru: +39 3206253278 o coopletrefatesadali@gmail.com).

A is 16:00 – Abertura de is butegas in su Centru Stòricu po ammosta e bèndida de produtus.
A is 17:30 – Beneditzioni a is fogus fata de su Predi
A is 18:00 – Peri is bias de sa Bidda – Alluidura de is fogus e primu bessida de is màscaras tìpicas de “S’Urtzu e su Pimpirimponi” e mùsica itineranti.
A is 19:00 – Coxinas Abertas, aberint is coxinas tìpicas totu a ingìriu peri is foghidonis
De is 20:00 finas a tardu – Spetàculus a ingìriu de is foghidonis cun mùsica, ballus e rapresentatzionis curtzas peri is bias de sa bidda. Brìndisi po s’annada noa cun binu bonu e durcis tìpicus.

Domìnigu 20 de gennàrgiu
A is 10:00 – Murzu in su Centru Stòricu
a is 11:00 – S’Ecomuseu at a èssiri a disponimentu po abbisitas ghiadas peri is àndalas naturalis de su territòriu sadilesu. At a èssiri aberta sa Domu Museu Podda po is abbisitas.
Abertas butegas de produtus tìpicus e artigianau.

Po scedas e po pigai parti: atprolocosadali@outlook.it o abbisitendi sa pàgina facebook A.T. Pro Loco Sàdili
Tel. 3206253278

Biddanoa ‘e Tulu. Po arregodari a Benvenuto Lobina.

foto-21.jpg
S’ARTI POÈTICA E NARRATIVA DE BENVENUTO LOBINA

De Maurizio Virdis

In sa stòria leterària de sa modernidadi sarda, in su cambiari suu, in is esperimentus suus, unu postu de importu spetat, chentza de nisciuna duda a Benvenuto Lobina. Chi sa produtzioni poetico-lìrica sua si innestat in su surcu de sa traditzioni, finas noedda, de sa poesia in lìngua sarda, ma cun s’aciunta, de una originalidadi mètrica e temàtica chi s’est arrefinada cun su tempus, sa produtzioni narrativa sua sìnnat unu incipit in sa stòria de sa leteratura sarda in sardu; poita, chi su romanzu Po cantu Biddanoa no est de siguru sa prima scritura de prosa narrativa in sardu, de siguru est sa prima scritura de àlidu amplu e de sigura callidadi artìstica.

Bìviu intra su 1914 e su 1993, nàsciu in Biddanoa ‘ e Tulu in Sarcidanu, Benvenuto Lobina fait is primas provas poèticas sua giai a piticu e a giovoneddu pigat parti a su movimentu futurista. Militari in s’Africa italiana, perdit, giai prima de sa gherra de Spànnia, sa fidi sua in su fascismu, chi coment medas atrus giòvunus iat collunadu. Is annus Cincuanta e Sessanta funt is prus arricus de sa produtzioni sua in versus, a calincuna poesia sua aparessit in La Nuova Sardegna: a Tatari difati Benvenuto at stabilidu sa residèntzia sua de unus cantu annus. In su 1974 pùbblicat, po sa Jaca Book, s’arregorta de poesias intitulada Terra, disisperada terra, torrada a pubblicari poi, de is Edizioni della Torre in su 1992, cun su tìtulu Is canzonis, innui a is componimentus de sa prima editzioni, ndi benint aciuntus atrus dus: No m’arrechedi’ ni pane e Canzoni nuraxi. In su 1984 acabat de scriri su romanzu Po cantu Biddanoa chi bincit su prèmiu “Casteddu de Sa fae” de Posada, su romanzu benit pubblicadu in su 1987, cun sa versioni italiana a su costadu de cussa in sardu, de sa domu de imprenta 2D Editrice Mediterranea, e torradu a pubblicari poi, in su 2004, a Nuoru, de sa Ilisso Edizioni. In su 2000, cun sa domu de imprenta Poliedro de Nuoru, pùbblicat atrus tres contus: su primu, Iacu e su lioni, giai pubblicadu,  e atrus dus nous e bessidus a pustis de sa morti, chi funt In d’una dì ’e soli e Bonas tardas, Magestà’. Cust’ùrtimu – si fait sciri Anna Serra Lobina in sa nota bio-bibliogràfica posta in s’editzioni de su 2004 in su romanzu de Lobina – depiat èssiri su primu capìtulu de su segundu romanzu de Benvenuto, mai acabadu; s’Autori iat poi adatadu custu capìtulu in forma de contu a solu.

Ànimu bregungiosu de poeta beru, premiadu e reconotu in su valori leteràriu suu, cojau cun Licia, sa pobidda, chi at fatu cun issu dus fillus, Benvenuto Lobina at bìviu sa majoria de is annus suus a Tatari, ma s’ànima sua est abarrada sèmpiri acapiada a Biddanoa e a sa genti sua. De Biddanoa ndi pigant frua e suci is versus suus e sa prosa sua.

Biddanoa, mancai reconnota de issu puru in sa pitichesa e sa marginalidadi sua, est stètia sèmpiri po issu su bìddiu spirituali de su mundu interiori suu.

 

(Pigadu de unu artìculu de Maurizio Virdis, Professori ordinàriu de Filologia romanza, Lìngua sarda e Linguistica sarda de s’Universidadi de Casteddu) 

Ìsili: in iscena su Canònigu Giovanni Spano

S’Assòtziu Culturali “Casa di Suoni e Racconti”, in collaboratzioni cun su Comunu de Ìsili, s’Assòtziu Amigus de sa Poesia e su Coru Tasis, presentat

“TRA I RAMI DELL’IDENTITÀ. Figura ed Eredità del Canonico Giovanni Spano”

Cenàbura, su 28 de mesi de idas  – a is seti de merì – Centru Sotziali

Unu spetàculu nàsciu de unu percursu de istùdiu e circa a pitzus de sa figura de su Canònigu Giovanni Spano e de s’eredidadi culturali chi custu personàgiu at lassau a totu sa Sardìnnia. Unu contu corali intre Fueddus, Mùsica e Imàginis innui sa retzitadora Clara Farina e s’atori Giovanni Andrea Vinci ant a donai bisura a s’Archeòlogu/Poeta, intre Lìngua Sarda e Lìngua Italiana, acostiaus de is musitzistas Gloria Atzei, Andrea Congia e Fabrizio Solinas cun sonus antigus e modernus (de is strumentus traditzionalis sardus a sa chiterra, de su synth a s’eletrònica), intreveraus cun is vìdeo-scenografias de Giovanni Andrea Vinci chi ant a donai craresa a is logus de vida de custu grandu pensadori sardu. Sa dramaturgia est de Andrea Congia e Clara Farina

Giovanni Spano (Ploaghe 1803 – Casteddu 1878)
Predi, archeòlogu, linguista, scritori e studiosu de Stòria e Cultura Populari. Giai a is tempus suus fuat nodiu po èssiri “s’òmini prus studiau de totu sa Sardìnnia”. Nascit de bona famìllia e incarrerat is stùdius in sa Scola de is Paras Iscolàpius, diplomendusì a maistu e pighendi sa Làurea in Teologia in su 1825. A pustis de duus annus si fait predi, sighit una formatzioni linguìstica in Roma e pigat sa càtedra de Lìnguas Orientalis in s’Universidadi de Casteddu. Custa ocasioni ddi permitit de sighiri stùdius archeològicus puru, e in su Cabu de Bàsciu de s’ìsula agatat, stùdiat e assentat unu muntoni de repertus archeològicus. Fait nàsciri su Museu Archeològicu in Casteddu, su “Bollettino archeologico sardo” e s’Ortu Botànicu. In su 1859 diventat retori de s’Universidadi (ndi pesat sa Facultadi de Lìteras e Filosofia in Casteddu) e in su 1871 ddu faint senadori de s’Arrènniu de Itàlia. In su Cabu de Susu de s’ìsula sighit interessus linguìsticus e si donat a su stùdiu de sa variedadi logudoresa. Pùblicat s'”Ortografia sarda nazionale, ossia grammatica della lingua logudorese paragonata all’italiana” (1840) chi, segundu una definitzioni de Michelangelo Pira, fuat pròpriu unu “lìbburu de iscola po s’imparu cumparau de su sardu e de s’italianu”. Custu testu at a afortiai sa cumbintzioni chi sa variedadi logudoresa de su sardu fessat sa prus adata a s’impreu literàriu e ufitziali de sa lìngua, un’idea chi at cunditzionai is polìtigas linguìsticas po tempus meda. De interessu linguìsticu, de lìgiri sèmpiri in funtzioni de is tempus passaus, su “Vocabolario sardu-italianu e italiano-sardo” (1851-52) e s’arregorta de “Canzoni popolari inedite” (1863-67).

S’acàpiu a s’eventu in Facebook

Su situ de s’Assòtziu Tra Parola e Musica

IMG-20181221-WA0010

Geroni: mùsica e giogus po Paschixedda

Sa Pro Loco Cesarino Piseddu de Geroni organizat una filera de atòbius in ocasioni de is Festas: domìnigu, su 23 de su mesi de idas is Corus “Mediana” de Meana e “Santu ‘Asili e Monte” de Santu Asili ant a istentai su pùblicu in is localis de su Monti Granàticu de Geroni. Giòbia, su 27 de mesi de idas, unu merì de giogus e de spàssiu po is pipius impari cun s’Assòtziu “Brullas”.

Sa Pro Loco torrat gràtzias a totu is voluntàrius chi ant a bòlliri agiudai po sa bona arrennèscida de is atividadis!

natale genonese