Sàdili: Is Foghidonis 2019

49666854_2282270588671640_2824302929719066624_o

Ocannu puru in Sàdili s’arrennoat sa costumàntzia de Is Foghidonis, chi oberit in manera ufitziali sa simana de su carrasegari. Organizat s’ A.T. Pro Loco paris cun s’Ecomuseu e sa Cooperativa Le 3 Fate.

Sàbudu, su 19 de gennàrgiu, is foghidonis dedicaus a Sant’Antoni e a Santu Serbestianu, ant a callentai totu sa bidda. Po gosai mellus de custus fogus de ispantu ddui at a èssiri una curnissa de mùsica, teatru, bonu papai e is màscaras de “S’Urtzu e su Pimpirimponi”, chi ant a fai sa primu bessida de s’annu pròpriu in cust’ocasioni.

PROGRAMMA  DE SA FESTA
Sàbudu 19 de gennàrgiu
A is 11:00 – Abbisita ghiada peri is àndalas naturalis de su territòriu sadilesu a incuru de s’Ecomuseu (Gruta “Is Janas” e Centru Stòricu).
A is 15:00 Rapresentada teatrali in sa Gruta “Is Janas”: su contu de is Janas, is brùscias bonas chi unu tempus biviant in sa gruta, bogau de su lìbburu de Pia Deidda “L’Ultima Jana” a incuru de s’Ecomuseu (primu rapresentada a is 15.00; segunda a is 16.00 – Po assìstiri tocat a prenotai a su nùmeru: +39 3206253278 o coopletrefatesadali@gmail.com).

A is 16:00 – Abertura de is butegas in su Centru Stòricu po ammosta e bèndida de produtus.
A is 17:30 – Beneditzioni a is fogus fata de su Predi
A is 18:00 – Peri is bias de sa Bidda – Alluidura de is fogus e primu bessida de is màscaras tìpicas de “S’Urtzu e su Pimpirimponi” e mùsica itineranti.
A is 19:00 – Coxinas Abertas, aberint is coxinas tìpicas totu a ingìriu peri is foghidonis
De is 20:00 finas a tardu – Spetàculus a ingìriu de is foghidonis cun mùsica, ballus e rapresentatzionis curtzas peri is bias de sa bidda. Brìndisi po s’annada noa cun binu bonu e durcis tìpicus.

Domìnigu 20 de gennàrgiu
A is 10:00 – Murzu in su Centru Stòricu
a is 11:00 – S’Ecomuseu at a èssiri a disponimentu po abbisitas ghiadas peri is àndalas naturalis de su territòriu sadilesu. At a èssiri aberta sa Domu Museu Podda po is abbisitas.
Abertas butegas de produtus tìpicus e artigianau.

Po scedas e po pigai parti: atprolocosadali@outlook.it o abbisitendi sa pàgina facebook A.T. Pro Loco Sàdili
Tel. 3206253278

Advertisements

Ìsili: in iscena su Canònigu Giovanni Spano

S’Assòtziu Culturali “Casa di Suoni e Racconti”, in collaboratzioni cun su Comunu de Ìsili, s’Assòtziu Amigus de sa Poesia e su Coru Tasis, presentat

“TRA I RAMI DELL’IDENTITÀ. Figura ed Eredità del Canonico Giovanni Spano”

Cenàbura, su 28 de mesi de idas  – a is seti de merì – Centru Sotziali

Unu spetàculu nàsciu de unu percursu de istùdiu e circa a pitzus de sa figura de su Canònigu Giovanni Spano e de s’eredidadi culturali chi custu personàgiu at lassau a totu sa Sardìnnia. Unu contu corali intre Fueddus, Mùsica e Imàginis innui sa retzitadora Clara Farina e s’atori Giovanni Andrea Vinci ant a donai bisura a s’Archeòlogu/Poeta, intre Lìngua Sarda e Lìngua Italiana, acostiaus de is musitzistas Gloria Atzei, Andrea Congia e Fabrizio Solinas cun sonus antigus e modernus (de is strumentus traditzionalis sardus a sa chiterra, de su synth a s’eletrònica), intreveraus cun is vìdeo-scenografias de Giovanni Andrea Vinci chi ant a donai craresa a is logus de vida de custu grandu pensadori sardu. Sa dramaturgia est de Andrea Congia e Clara Farina

Giovanni Spano (Ploaghe 1803 – Casteddu 1878)
Predi, archeòlogu, linguista, scritori e studiosu de Stòria e Cultura Populari. Giai a is tempus suus fuat nodiu po èssiri “s’òmini prus studiau de totu sa Sardìnnia”. Nascit de bona famìllia e incarrerat is stùdius in sa Scola de is Paras Iscolàpius, diplomendusì a maistu e pighendi sa Làurea in Teologia in su 1825. A pustis de duus annus si fait predi, sighit una formatzioni linguìstica in Roma e pigat sa càtedra de Lìnguas Orientalis in s’Universidadi de Casteddu. Custa ocasioni ddi permitit de sighiri stùdius archeològicus puru, e in su Cabu de Bàsciu de s’ìsula agatat, stùdiat e assentat unu muntoni de repertus archeològicus. Fait nàsciri su Museu Archeològicu in Casteddu, su “Bollettino archeologico sardo” e s’Ortu Botànicu. In su 1859 diventat retori de s’Universidadi (ndi pesat sa Facultadi de Lìteras e Filosofia in Casteddu) e in su 1871 ddu faint senadori de s’Arrènniu de Itàlia. In su Cabu de Susu de s’ìsula sighit interessus linguìsticus e si donat a su stùdiu de sa variedadi logudoresa. Pùblicat s'”Ortografia sarda nazionale, ossia grammatica della lingua logudorese paragonata all’italiana” (1840) chi, segundu una definitzioni de Michelangelo Pira, fuat pròpriu unu “lìbburu de iscola po s’imparu cumparau de su sardu e de s’italianu”. Custu testu at a afortiai sa cumbintzioni chi sa variedadi logudoresa de su sardu fessat sa prus adata a s’impreu literàriu e ufitziali de sa lìngua, un’idea chi at cunditzionai is polìtigas linguìsticas po tempus meda. De interessu linguìsticu, de lìgiri sèmpiri in funtzioni de is tempus passaus, su “Vocabolario sardu-italianu e italiano-sardo” (1851-52) e s’arregorta de “Canzoni popolari inedite” (1863-67).

S’acàpiu a s’eventu in Facebook

Su situ de s’Assòtziu Tra Parola e Musica

IMG-20181221-WA0010

Geroni: mùsica e giogus po Paschixedda

Sa Pro Loco Cesarino Piseddu de Geroni organizat una filera de atòbius in ocasioni de is Festas: domìnigu, su 23 de su mesi de idas is Corus “Mediana” de Meana e “Santu ‘Asili e Monte” de Santu Asili ant a istentai su pùblicu in is localis de su Monti Granàticu de Geroni. Giòbia, su 27 de mesi de idas, unu merì de giogus e de spàssiu po is pipius impari cun s’Assòtziu “Brullas”.

Sa Pro Loco torrat gràtzias a totu is voluntàrius chi ant a bòlliri agiudai po sa bona arrennèscida de is atividadis!

natale genonese

Geroni. Sàbadu Cuntzertu de Nadale

Su Coro Polifònicu Santa Barbara de Geroni, cun su patrotzìniu de su Comunu de Geroni e sa collaboratzione de sa Pro Loco Cesarino Piseddu cùmbidat a totus a leare parte a sa de deghe editziones de su Cuntzertu de Nadale chi s’at a fàghere sàbadu su 16 de mese de idas 2017 a ora de is 18.45 in sa crèsia parrochiale Santa Barbara de Geroni.

Ant a cantare su Coro Polifònicu  Santu Pedru de Villamar, Diretore M° Tonino Cabbua, su Coro Polifònicu  Amici della musica de San Vero Milis, Diretore M° Ramona Careddu, su Coro Polifònicu  Santa Barbara Geroni, Diretore M° Pino Aresti.

Partetzipade in medas.

24991417_1493020117483656_9165797203468423319_n

Seulu. Sàbadu un’atòbiu in regordu de tziu Editu

Sàbadu su 16 de mese de idas 2017 in Seulu a ora de is 5 de merie, in sa Sala Polifuntzionale de sa Biblioteca Comunale, ddoe at a èssere un’atòbiu culturale dedicadu a tziu Editu Murgia, sonadore de launeddas e poeta de cabbale de Seulu. Ant a allegare Dante Olianas, presidente de s’assòtziu Iscandula chi at a presentare sa biografia de Editu Murgia e is pubblicatziones essias finas a como; Gianluca Piras, sonadore e chicadore de bìsonas chi at a presentare “Is sonus de tziu Editu”, mesuratziones, anàlisi e catalogazione de is launeddas de Tziu Editu; Pietro Frau, curàdore de sa mostra chi at a presentare  is fotografias e is filmados de Tziu Editu regortos in sa chirca; Dario Loddo, curadore de s’òpera “Poesias ‘e Barbagia e sa Martinica” chi at allegare de su libru e de su traballu fatu pro ddu pubblicare; Piersandro Pillonca, giornalista e circadore  chi movende dae su libru “Poesias ‘e Barbagia e sa Martinica” at a chistionare de tziu Editu poeta.

Durante s’atòbiu ddoe at a èssere finas unu cuntzertu de launeddas e de fisarmònica sonadas dae Gianluca Piras (launeddas), Michele Deiana (launeddas) e Celiu Mocco (fisarmonica)

Saludos de Enrico Murgia, sìndigu de Seulu, de Eugenio Lai, vitzepresidente de se Consìgiu Regionale, e de Maria Murgia, neta e figiola de Tziu Editu

S’initziativa est aparitzada dae s’assòtziu Iscandula cun s’agiudu de su comunu de Seulu e de sa Regione Autònoma de Sardigna.

editu

Stersili. Su 31 de mese de ladàmine “Sa noti de is ànimas”

Martis su 31 de mese de ladàmine a ora de is 7 de note, sa Pro Loco de Stersili, in ocasione de su Prugadòriu, organizat sa manifestatzione “SA NOTI DE IS ANIMAS”.

In pratza  “Su Fossu de Maistu Antinu”, a presu de sa crèsia de Santu Micheli Patronu, at a èssereallutu unu fogorone e ddoe at a èssere unu cùmbidu de produtos tìpicos de sa bidda pro is ànimas. In programma peri ballos sardos e mùsica. S’invitant totu is pitzocheddos  de portare is conrcorigas pro fàghere is  “concas de mortu”. Pro àteras informatziones compudade sa pàgina face book de sa proloco de Stersili.

22688480_1818468691515160_549243725172193699_n