Biddanoa ‘e Tulu. Po arregodari a Benvenuto Lobina.

foto-21.jpg
S’ARTI POÈTICA E NARRATIVA DE BENVENUTO LOBINA

De Maurizio Virdis

In sa stòria leterària de sa modernidadi sarda, in su cambiari suu, in is esperimentus suus, unu postu de importu spetat, chentza de nisciuna duda a Benvenuto Lobina. Chi sa produtzioni poetico-lìrica sua si innestat in su surcu de sa traditzioni, finas noedda, de sa poesia in lìngua sarda, ma cun s’aciunta, de una originalidadi mètrica e temàtica chi s’est arrefinada cun su tempus, sa produtzioni narrativa sua sìnnat unu incipit in sa stòria de sa leteratura sarda in sardu; poita, chi su romanzu Po cantu Biddanoa no est de siguru sa prima scritura de prosa narrativa in sardu, de siguru est sa prima scritura de àlidu amplu e de sigura callidadi artìstica.

Bìviu intra su 1914 e su 1993, nàsciu in Biddanoa ‘ e Tulu in Sarcidanu, Benvenuto Lobina fait is primas provas poèticas sua giai a piticu e a giovoneddu pigat parti a su movimentu futurista. Militari in s’Africa italiana, perdit, giai prima de sa gherra de Spànnia, sa fidi sua in su fascismu, chi coment medas atrus giòvunus iat collunadu. Is annus Cincuanta e Sessanta funt is prus arricus de sa produtzioni sua in versus, a calincuna poesia sua aparessit in La Nuova Sardegna: a Tatari difati Benvenuto at stabilidu sa residèntzia sua de unus cantu annus. In su 1974 pùbblicat, po sa Jaca Book, s’arregorta de poesias intitulada Terra, disisperada terra, torrada a pubblicari poi, de is Edizioni della Torre in su 1992, cun su tìtulu Is canzonis, innui a is componimentus de sa prima editzioni, ndi benint aciuntus atrus dus: No m’arrechedi’ ni pane e Canzoni nuraxi. In su 1984 acabat de scriri su romanzu Po cantu Biddanoa chi bincit su prèmiu “Casteddu de Sa fae” de Posada, su romanzu benit pubblicadu in su 1987, cun sa versioni italiana a su costadu de cussa in sardu, de sa domu de imprenta 2D Editrice Mediterranea, e torradu a pubblicari poi, in su 2004, a Nuoru, de sa Ilisso Edizioni. In su 2000, cun sa domu de imprenta Poliedro de Nuoru, pùbblicat atrus tres contus: su primu, Iacu e su lioni, giai pubblicadu,  e atrus dus nous e bessidus a pustis de sa morti, chi funt In d’una dì ’e soli e Bonas tardas, Magestà’. Cust’ùrtimu – si fait sciri Anna Serra Lobina in sa nota bio-bibliogràfica posta in s’editzioni de su 2004 in su romanzu de Lobina – depiat èssiri su primu capìtulu de su segundu romanzu de Benvenuto, mai acabadu; s’Autori iat poi adatadu custu capìtulu in forma de contu a solu.

Ànimu bregungiosu de poeta beru, premiadu e reconotu in su valori leteràriu suu, cojau cun Licia, sa pobidda, chi at fatu cun issu dus fillus, Benvenuto Lobina at bìviu sa majoria de is annus suus a Tatari, ma s’ànima sua est abarrada sèmpiri acapiada a Biddanoa e a sa genti sua. De Biddanoa ndi pigant frua e suci is versus suus e sa prosa sua.

Biddanoa, mancai reconnota de issu puru in sa pitichesa e sa marginalidadi sua, est stètia sèmpiri po issu su bìddiu spirituali de su mundu interiori suu.

 

(Pigadu de unu artìculu de Maurizio Virdis, Professori ordinàriu de Filologia romanza, Lìngua sarda e Linguistica sarda de s’Universidadi de Casteddu) 
Advertisements

Ìsili: in iscena su Canònigu Giovanni Spano

S’Assòtziu Culturali “Casa di Suoni e Racconti”, in collaboratzioni cun su Comunu de Ìsili, s’Assòtziu Amigus de sa Poesia e su Coru Tasis, presentat

“TRA I RAMI DELL’IDENTITÀ. Figura ed Eredità del Canonico Giovanni Spano”

Cenàbura, su 28 de mesi de idas  – a is seti de merì – Centru Sotziali

Unu spetàculu nàsciu de unu percursu de istùdiu e circa a pitzus de sa figura de su Canònigu Giovanni Spano e de s’eredidadi culturali chi custu personàgiu at lassau a totu sa Sardìnnia. Unu contu corali intre Fueddus, Mùsica e Imàginis innui sa retzitadora Clara Farina e s’atori Giovanni Andrea Vinci ant a donai bisura a s’Archeòlogu/Poeta, intre Lìngua Sarda e Lìngua Italiana, acostiaus de is musitzistas Gloria Atzei, Andrea Congia e Fabrizio Solinas cun sonus antigus e modernus (de is strumentus traditzionalis sardus a sa chiterra, de su synth a s’eletrònica), intreveraus cun is vìdeo-scenografias de Giovanni Andrea Vinci chi ant a donai craresa a is logus de vida de custu grandu pensadori sardu. Sa dramaturgia est de Andrea Congia e Clara Farina

Giovanni Spano (Ploaghe 1803 – Casteddu 1878)
Predi, archeòlogu, linguista, scritori e studiosu de Stòria e Cultura Populari. Giai a is tempus suus fuat nodiu po èssiri “s’òmini prus studiau de totu sa Sardìnnia”. Nascit de bona famìllia e incarrerat is stùdius in sa Scola de is Paras Iscolàpius, diplomendusì a maistu e pighendi sa Làurea in Teologia in su 1825. A pustis de duus annus si fait predi, sighit una formatzioni linguìstica in Roma e pigat sa càtedra de Lìnguas Orientalis in s’Universidadi de Casteddu. Custa ocasioni ddi permitit de sighiri stùdius archeològicus puru, e in su Cabu de Bàsciu de s’ìsula agatat, stùdiat e assentat unu muntoni de repertus archeològicus. Fait nàsciri su Museu Archeològicu in Casteddu, su “Bollettino archeologico sardo” e s’Ortu Botànicu. In su 1859 diventat retori de s’Universidadi (ndi pesat sa Facultadi de Lìteras e Filosofia in Casteddu) e in su 1871 ddu faint senadori de s’Arrènniu de Itàlia. In su Cabu de Susu de s’ìsula sighit interessus linguìsticus e si donat a su stùdiu de sa variedadi logudoresa. Pùblicat s'”Ortografia sarda nazionale, ossia grammatica della lingua logudorese paragonata all’italiana” (1840) chi, segundu una definitzioni de Michelangelo Pira, fuat pròpriu unu “lìbburu de iscola po s’imparu cumparau de su sardu e de s’italianu”. Custu testu at a afortiai sa cumbintzioni chi sa variedadi logudoresa de su sardu fessat sa prus adata a s’impreu literàriu e ufitziali de sa lìngua, un’idea chi at cunditzionai is polìtigas linguìsticas po tempus meda. De interessu linguìsticu, de lìgiri sèmpiri in funtzioni de is tempus passaus, su “Vocabolario sardu-italianu e italiano-sardo” (1851-52) e s’arregorta de “Canzoni popolari inedite” (1863-67).

S’acàpiu a s’eventu in Facebook

Su situ de s’Assòtziu Tra Parola e Musica

IMG-20181221-WA0010

Seulu. Sàbadu un’atòbiu in regordu de tziu Editu

Sàbadu su 16 de mese de idas 2017 in Seulu a ora de is 5 de merie, in sa Sala Polifuntzionale de sa Biblioteca Comunale, ddoe at a èssere un’atòbiu culturale dedicadu a tziu Editu Murgia, sonadore de launeddas e poeta de cabbale de Seulu. Ant a allegare Dante Olianas, presidente de s’assòtziu Iscandula chi at a presentare sa biografia de Editu Murgia e is pubblicatziones essias finas a como; Gianluca Piras, sonadore e chicadore de bìsonas chi at a presentare “Is sonus de tziu Editu”, mesuratziones, anàlisi e catalogazione de is launeddas de Tziu Editu; Pietro Frau, curàdore de sa mostra chi at a presentare  is fotografias e is filmados de Tziu Editu regortos in sa chirca; Dario Loddo, curadore de s’òpera “Poesias ‘e Barbagia e sa Martinica” chi at allegare de su libru e de su traballu fatu pro ddu pubblicare; Piersandro Pillonca, giornalista e circadore  chi movende dae su libru “Poesias ‘e Barbagia e sa Martinica” at a chistionare de tziu Editu poeta.

Durante s’atòbiu ddoe at a èssere finas unu cuntzertu de launeddas e de fisarmònica sonadas dae Gianluca Piras (launeddas), Michele Deiana (launeddas) e Celiu Mocco (fisarmonica)

Saludos de Enrico Murgia, sìndigu de Seulu, de Eugenio Lai, vitzepresidente de se Consìgiu Regionale, e de Maria Murgia, neta e figiola de Tziu Editu

S’initziativa est aparitzada dae s’assòtziu Iscandula cun s’agiudu de su comunu de Seulu e de sa Regione Autònoma de Sardigna.

editu

Biddanoa. Cras su primu Memorial “Gli amici di Nicola e Mauro”

S’Assòtziu “Le ciliegie scalze”, Ivano Argiolas e Nicola Tocco, cun su patrotzìniu de su comunu de Biddanoa ‘e Tulu, aparitzant pro cras, mèrcuris su 23 de austu, a is 10 de note, su primu  Memorial, “Gli amici di Nicola e Mauro”, dedicadu a is duos frades biddanoesos amantiosos de sa mùsica e bènnidos a mancare in modu tràgicu s’annu coladu. Durante sa manifestatziones s’ant a esibire cantadores e sonadores, cantantes e musitzistas de sa bidda in arregodu de is duos pitzocos istimados. In prus ant a èssere proietados unos cantos vìdeos: unu de Mauro  de su 1987 chi cantat “La canzone del sole” acumpangiadu dae Nicola cun sa pianola; unu semper de Mauro chi intonat unu cantu a tenore e un’àteru de Nicola chi cantat “Anima mia” durante sa manifstatzione “Comune d’oro”. At a sighire su karaoke e pro acabbare ant a èssere iscapados in chelu pallonedos colorados. Si torrat gàtziat a su Comunu, a sa Biblioteca Comunale, a Giovanni Cacàngiu, Salvatore Schirru, Franco Lai, Nicola Tocco, Daniela Melis, Rina Mazzocchi, Ivano Argiolas, Marcello Schirru, Massimo Mulas, Luisa Littera e a totu is sonadores e cantadores chi ant donadu sa disponibilidade issoro. S’apuntamentu est pro cras in Pratza de Berlinguer. Acudide in medas.

20785858_121962765113280_5390780284168261129_o.jpg

Vida de Cesarino Piseddu poeta de Geroni

cesarino Cesarino Piseddu fiat nàschidu su 26 de mese de argiolas de su 1902 in Geroni e fiat fìgiu de Paolo e de Mariedda Piseddu, e teniat chimbe frades e una sorre.
A minore agiudaiat paris cun is frades suos a su babbu in su sartu, paschende is cabras de famìlia ma finas is tàgios de àteros pastores comente tzeracu.
Durante sa prima gherra mundiale aiat pèrdidu duos frades, Pitzente, mortu pro more de is feridas in su fronte, e Flamìniu, chi fiat abarradu tudadu a suta de una franada manna.
A s’acabbu de sa Gherra Manna a Cesarinu dd’aiant tzerriadu pro sa leva e dd’aiant mandadu a Trieste, tzitade chi issu arregodaiat cun istima e nostalgia pro more de is amigos chi b’aiat lassadu. Cussa fiat s’ùnica borta chi fiat mancasu dae Sardigna. Contoniadu a sa terra sua Cesarinu si donat a ànima betada a sa poesia. In bidda sua totus ddu contaiant comente òmine de cumpangia, cortesu e geniosu, ma mai ispropositadu in su fàghere, isfatzidu o brigadore: sa fortza sua dda isfogaiat in sa poesia.
In is poesias duas non chistionat mai de peruna briga in famìlia, difatis no ddi preghiate a tzertare e pro caràtili betaiat totu a terra e non fiat vengiosu o matzibrutu. Su dinare no dd’interessaiat, mancari gràtzias a is garas nde bidiat bastante, ma non fiat susuncu e ddi praghiat a ddu ispatzare pro s’ispassiare cun is cumpàngios e is amigos.
Non fiat amantiosu de sa polìtica e fintzas in cussos tempos de lutas sotziales, issu si nde fiat abbarradu a una banda de totu is brigas intre is partidos.
Aiat cantadu in belle totu sa Sardigna, ma prus che totu ddu mutiant dae s’oristanesu, duncas a Aristanis etotu, Cabras Ortueri, Mogoredda, Samugheo, ma fintzas dae Atzara, Dèsulu, Belvì, Tonara, e ancora dae Sòrgono, Làconi, Gèsturi, Nuragus, e sighende a calare fintzas dae is partes de Lunamatrona, Barùmini, Nuràminis, Serramanna, Serrenti, mancari su Campidanu de Casteddu dd’aiat abitadu prus pagu pro more de sa traditzione poètica diferente.
Cesarinu incumentat a fàghere pràtica a caddu tra su 1910 e su 1920. In is annus 20, galu giovaneddu, giai pigaiat a pitzu de palcu pro cantare e fiat respetadu e tènnidu in contu dae is àteros cantadores prus espertos.
In su1924 fiat essidu s’opùsculu de 16 pàginas Modellos sardos, chi testimòngiat una atividade poètica bia e incarrelada cun raportos professionales cun poetas comente Frantziscu Demara di Nuragus, invitadu cun unu cumponimentu “a corona intretziada” a leare parte a sa festa de Santa Maria.
Ma Pisedddu aiat cantadu cun medas àteros poetas comente Giovanni Trudu di Nuragus, Peppino Casu de Nureci, Deiola de San Vero Milis, “Bertuledda” de Meana, Pietro Maxia de Las Plassas, Domenico Cuccu de Villa S. Antonio, Peppe Demuro e Gabriele Pili di Santa Giusta. Aiat connotu finas a sa poeta Mercede Mundula chhi biviat cun sa famìlia sua in Gergei, bidda de sa pubidda de Cesarinu, ma no ischimus chi tra issos bi siant istados raportos o influèntzias poèticas. Cesarino Piseddu si fiat mortu su 31 de martzu de su1977.
(Dae Làncas, n.28 – cabudanni/mese de ladàmine 2007 – Katia Debora Melis)

XVI Prèmiu de poesia in Lìngua Sarda “Benvenuto Lobina”

S’11 de su mese de làmpadas 2016 in Biddanoa ‘e Tulu s’est torradu a fàghere su cuncursu de poesia dedicadu a su poeta e iscridore biddanoesu Benvenuto Lobina, autore de s’òpera sua prus famada “Po cantu Biddanoa”.

A su prèmiu, finantziadu de su Comunu de Biddanaia ‘e Tulu e de sa Fondazione Banco di Sardegna, podiant partetzipare totu is poetas sardus chi istant in Sardigna o foras de Sardigna, cun cumponimentos iscritos in ogna dialetu de su sardu.

Finas a ocannu su prèmiu, lòmpidu a sa de sèighi editzionis, fiat partziu in duas setziones: poesias de amore (Setz. A) e poesias a tèma lìberu in rima o sena rima (setz. B). Is poesias, comente a semper, depiant èssere inèditas e iscritas in follos de paperi acumpangiadu a unu CD.

Custos is binchidores:

Setzione A “Poesia de amore”

1° Prèmiu a sa poesia “Duus corus in su scuriu”, de Vincenza Sarritzu de Cuartu Santa Eleni (firmada Ànima de paperi);

2° Prèmiu a sa poesia “A manu tenta”, de Sandro Chiapponi de Casteddu (firmada Zunchillu);

3° Prèmiu a sa poesia “Aua nu tei ciu” de Maria Battistina de Casteddu.

Setzione B “Poesias a tema lìberu”

Mentzione ispetziale pro sa poesia “Babbai” cumposta de Giuanne Chessa de Torpè (firmada Duas manos tentas)

Mentzione ispetziale pro sa poesia  “Candu ap’a torrai” de Dante Erriu de Silius (Moris Frorius)

Mentzione ispetziale pro sa poesia “Saldigna ses terra” cumposta de Angelo Maria Adu de Flussio

 

Pro bolet connòschere e lèghere is poesias chi ant bìnchidu e is àteras chi non sunt istadaspremiadas, sa biblioteca comunale de Biddanoa ‘e Tulu at arregortu totu is cumponimentos in unu libriteddu chi est a diponimentu de totus in sa Biblioteca Comunali, Bia Aie 7, CAP: 08030, Tel. 0782 812009- Fax: 0782 813028

E-mail: biblioteca@comune.villanovatulo.ca.it

Setzioni A “Poesia de amori”

1° Prèmiu

Duus corus in su scuriu

Sa noti si proit apitzu a stìddius de luxi, speddiosus de si coberri.

No sciint ca m’as giai imboddicada cun carìtzias de orbaxi e speras de bentu ‘e soli.

Is manus de sa luna bolint forrogai intr’’e is pensamentus mius.

Su scuriu e sa luxi s’imprassant aingìriu ‘e su letu nostu.

Chen’e sciri si allupai is suspirus in su càntidu de s’ùrtimu arrusinniolu.

Strinta intr’’e is bratzus tuus m’intendu sigura

Tui ses Domo po Mei-

E bufu prominteddas de sa buca tua

Comenti sa folla chi si-ndi bogat su sidi a sa mitza ‘e sa nea.

Ses arroca chi sceti s’amori podit torrai argidda,

arruga maista in su caminu faci a su benidori.

Stìddius de mari e celu si faint aìnturu de is ogus tuus,

ca a totu e a duus as furau su colori, su spantu; sa mannària anca mi perdu.

Ànimas sìmbilis afracadas a sa pròpia gruxi,

nosu incadenaus su coru a s’arrosàriu de is annus chi s’abarrant

is prellas liscinant intr’’e a is didus chen’e assèliu.

Totinduna, apalas de is imbirdis, frùscinus de celu aparessint po si-ndi scidai cun d-unu bàsidu ‘e soli.

Firmau, ànima de paperi

Vincenza Sarrizu- Cuartu

Un’arregodu de su sonadori de launeddas Espedito Murgia

 images (1)Espedito Murgia de Seulu, mortu a cent’annus in su 2013, de issu tocat a si ndi arregodai non solu po s’edadi de imbidiai, ma fintzas poita est istau unu sonadori de bìsonas de grandu valori.

Una vida tribulada
Editu, aici comenti ddu tzerriànt in Seulu, classi 1912, fintzas a s’ùrtimu est abarrau in sentiu, de retentiva bona e sèmpiri prontu a chistionai cun chini ddu domandàt de is cosas de su presenti e de su tempus colau chi issu contàt cun grabu e craresa.
Po sa carriera sua de sonadori, Editu oindì est tentu in contu e arregodau in totu sa Barbàgia de Seulu. Nàsciu in una famìllia de genti pòbera e cun medas fradis, giai de piticu si fut agatau orfaneddu. De piciocheddu iat dèpiu cumbàtiri e sacrificai po andai a innantis, sunfrendu meda sa mancàntzia de su babbu e de sa mamma, mortus a innantis de su tempus.
Comenti a medas fedaleddus suus, issu puru no iat acabbau is scolas, andandu feti una pariga de annus, giustu su tanti po imparai a scrìri e a lìgiri. Ma però fut portau po su stùdiu e po custu iat sighiu a studiai po contu sù, prus che totu is cosas chi dd’arrechediant de prus, comenti sa stòria, sa Bìbbia, sa mitologia e sa literadura.
Totu custu bagàlliu culturali ddi fut serbiu meda po s’atra passioni sua, sa poesia! Difatis tziu Editu non fut sonadori ebbia, ma finas poeta. In is versus sùs, pubblicaus in s’arregorta a tìtulu Poesias ‘e Barbàgia e Sa Martinica, cun sa presentada de Dario Loddo, tratàt de ònnia argumentu, siat de atualidadi, siat de su tempus colau, de temas culturalis, de religioni, donendu tretu meda peri a is impressionis suas e a osservatzionis personalis.
S’acòstiu a is leoneddas
A parti sa poesia, Murgia fut connotu prus che totu comenti bonu sonadori de launeddas, mancari essi sa Barbàgia de Seulu a largu meda de is logus de Sardigna acantu sa traditzioni de is sonus de canna est connota de sèmpiri. Custu poita a piciocu, candu teniat 20 annus ebbia, fut andau a tzeracu a su sartu de Santu ‘Idu e iat tentu sa sorti de intèndiri sonendu a tziu Antoni Lara de Biddeputzi, unu de is prus mannus sonadori de sèmpiri. In deretura fut abarrau innamorau de cussa mùsica e ddi fut bènniu a conca de imparai a sonai e po cussu fut andau a domu de tziu Lara etotu po si comporai su strumentu. A dolu mannu, sa dì chi si fut presentau po nd’arretirai is launeddas  iat agatau sa pubidda po si ddas donai e no iat tentu s’onori de si ddas fai intregai deretamenti de is manus de su maistru.
A scola de su maistru Gioachino Seu
Comporadas is launeddas, Espedito si fut postu a ddas sonai solu, cun su spetu de podiri impai sentza de andai de unu maistru. Ma in deretura si ndi fut sapiu chi ddi serbiat unu chi dd’inditarit a su mancu is cosas de fundamentu comenti a torrai sùlidu, is nodas e is sonadas de su connotu. Po custu nci fut acabbau a Gergei, a domu de su maistru Gioachino Seu (1883-1966) chi si fut ofriu de dd’inditai s’arti in 9 mesis po 600 francus. Po imparai beni a sonai Murgia si nci fut tramudau a bìviri a domu de su maistru Sau, chi faiat su sabateri, e po si pagai sa cosa de papai e s’allògiu si furint postus de acòrdiu ca ddu depiat agiudai in butega. De ndi fai 9 mesis de letzionis, iat acodiu a ndi fai feti 7, po mori ca Espedito si fut ammalaidau de malària. Mancai pagus, custus 7 mesis furint bastaus a Gioachino Seu, chi iat imparau de su maistru mannu Giuannicu Cabras (1872-1942) de Biddeputzi, a trasmìtiri a su discenti sù totu su repertòriu cosa sua de is launeddas e su getu de sonai de is sonadoris Sarrabesus.
Torrau a Seulu Espeditu cicat in deretura de ponni in pràtica su chi iat aprèndiu in Gergei, sighendu a sonai e a si melliorai a sa sola, torrendu fintzas a interpretai in manera orginali is sonadas clàssicas de su connotu de su Sarrabus, addatandudeddas a is ballus de bidda sua e de sa Barbàgia de Seulu.
Ma Murgia no iat imparau a sonai is launeddas ebbia, iat imparau a si ddas fai puru, sendu ca no ddoi teniat nemus in logu suu chi ddas faiat e, chi boliat sonai, si ddas depiat cuncordai issu de manu sua etotu.
Sonadori po is festas
In su 1937 Murgia iat acumpangiau po sa prima borta sa processioni po sa festa de Santu Micheli Arcàngelu, patronu de Stersili, fendusì connòsciri in totu is biddas de su circùitu (Laconi, Nuragus, Sàdili, Ìsili, Aritzu, Escolca, Seui, Ruinas, Gadoni, Ollolai, e atras) chi de tandu iat cumetzau a ddu tzerriai fitianu po is processionis, is batiaris, is sposòrius e atras festas puru, acantu ogna tantu, nd’aprofitàt fintzas po improvisai calincuna otada paris cun is cantadoris de fama chi beniant invitaus a fai sa gara.
In Continenti
In su 1963 dd’iant mutiu a Albano Laziale, paris cun su cantadori Gianni Dedola, su sonadori de chitarra Nino Cau e su fisarmonicista Ignazio Murgia, po registrai unu discu 33 girus a tìtulu Sardegna Popolare, Canti e balli tradizionali. Unus dexi annus a in fatu, in su 1974, iat pigau parti a una manifestatzioni viagianti chi si naràt Folklore Sud, comenti rapresentanti de sa mùsica traditzionali sarda. Paris cun issu ddoi furint atras personalidadis de fama de sa mùsica regionali italiana, comenti a Roberto Murolo e Otello Profazio. Su spetàculu iat tentu una bona resurtada, siat de genti, siat de crìtica e po cussu dd’iant torrau a arrepìtiri in is citadis principalis de s’Itàlia centrali e de su Sud.

Is ùrtimus annus
Pagu a innantis de si morri iat acumpangiau po s’ùrtima borta sa processioni de Pasca. In cuss’ocasioni, su sonu bellu de is launeddas sonadas de tziu Espeditu si fut intèndiu in totu sa bidda de Seulu gràtzias a is autoparlantis, cun meda cummotzioni e emotzioni de totus.
In su 2012 s’obispu de tandu de Lanusè, Munsennori Antioco Piseddu, iat beneixu is 75 annus de coja cun sa pubidda Antonietta Boi, fèmina stimosa e cuntzillera fidada, màssimu in is momentus de dificultadi.
Espedito Murgia fut un’òmini chi ddi praxiat sa cumpangia, a si spassiai e a sonai, ma fut un’òmini ateneau a su doveri e treballanti. In sa vida sua iat fatu su pastori, su sabateri, su massaju cun sacrificu e impegnu e fortzis po cussu teniat in òdiu is preitzosus e is mandronis.
Cun sa morte sua si nd’est andau un’òmini de bàlia ma non sa mùsica sua chi at a abarrai po sèmpiri in su coru de sa genti, aici comenti is poesias suas. E po cuncruiri serraus cust’arregodu dedicau a Espeditu Murgia, su sonadori de launeddas de Seulu, pròpiu cun una poesia scrita de issu etotu a tìtulu Sas Launeddas:

A segundu sa sarda tradizione
Sa sonada de canna est sempre bella
Sa cumpagna ‘na coppia novella
Andend’a s’altare a fagher s’unione.

E in sa Missa s’Elevazione
Si sona sa bramada pastorella
E si moven su Santu sa capella
S’accumpagnat in sa Processione

Sas launeddas sa nott’e Nadale
Sonan sos innos de sa vera gioia
Sas launeddas pro su carnevale.

Sonan ca ballan e faghen baldoria
E ancora in sa festa nunziale
Sas launeddas rallegran sa coja.