“La semina”. Atòbius de formatzioni e laboratòrius apariciadus de su Festival Tuttestorie.

LA SEMINA Festival Tuttestorie 2019 in sardu.jpgLA SEMINA 2019 in sardu2.jpgLA SEMINA in sardu3.jpgLA SEMINA 2019 in sardu4.jpgLA SEMIN in sardu 5.jpgLA SEMINA 2019 in sardu 6.jpgLA SEMINA 2019 in sardu7.jpgLA SEMINA 9.jpgLA SEMINA .jpg

locandina la semina 2019 in sardu

locandina la semina 2019

 

Advertisements

Sarcidanu-Barbàgia de Seulu: Unu percursu de formatzioni cun su Progetu I.T.A.C.A.

Est bessiu s’avisu pùblicu de cuncursu po su sceberu de is candidaus chi ant a pòdiri pigai parti a su percursu de formatzioni de su Progetu “I.T.A.C.A. – Integrazione, Turismo, Ambiente, Commercio, Agroalimentare”

Su progetu, finantziau in parti cun su POR FSE 2014-2020 de sa Regioni Autònoma de Sardigna, in parti cun resursas de su Fundu Sotziali Europeu, est promòviu e ghiau de s’IPSAR Istitutu Professionali de Stadu de Tortolì, paris cun SOS srl e su GAL Sarcidanu Barbàgia de Seulu.

Ita est “I.T.A.C.A.”?

Unu percursu de formatzioni, consulèntzia e assistèntzia tènnica po sa nàscida de impresa e traballu autònomu in su setori de s’Agrifood e de su Turismu e benis culturalis e ambientalis. Su percursu formativu at a èssiri partziu in 3 editzionis e ddui ant a pigai parti in totu 60 scientis, 27 fèminas e 33 òminis. Is tres sedis ant a èssiri Iscroca, Arroli e Sàdili, e po ònnia percursu s’ant a fàiri 180 oras in totu, partzias aici: 90 oras de formatzioni in àula, 30 oras de consulèntzia, 60 oras de assistèntzia tènnica individuali.

Is cumpetèntzias de arriciri:

  • cummèrciu in lìnia e inglesu cummerciali
  • pranu de comunicatzioni de una sienda: su marketing e s’abilesa de impreai beni is tennologias de is sotziedadis de informatzioni
  • canalis de finantziamentu po ndi pesai una sienda
  • ainas de anàlisi de su cuntestu de arreferimentu: possibilidadi, potentzialidadis, cuncurrentis, acòrdius imprenditorialis
  • impreu de sa tènnica de team building po furriai grupus de interessu in cumpangias sotzietàrias
  • avaloramentu de s’abbilesa e de is capassidadis de onniunu
  • formas sotzietàrias
  • cumpetèntzia digitali punnada a su cummèrciu (marketing)
  • organizatzioni e gestioni de s’impresa
  • ainas de anàlisi de su mercau e ponidura de su produtu/servìtziu pròpriu in su cuntestu regionali natzionali e internatzionali
  • acraramentu e isvilupu de s’idea pròpria, de sa nàscida a su progetu
  • cumprimentus burocràticus

Rechisitus po intrai in is cursus:

Ònnia percursu est punnau a 20 sugetus, intre cussus 9 fèminas, chi tèngiant custus rechisitus:

  • àiri cumpriu 18 annus
  • èssiri disocupaus, traballadoris in CIGS, ASPI e mobilidadi
  • èssiri residentis in unu de is Comunus de su GAL Sarcidanu Barbàgia de Seulu (Iscroca, Stersili, Geroni, Gergei, Ìsili, Làconi, Mandas, Nuragus, Nuradda, Nurri, Arroli, Sàdili, Serri, Seui, Seulu, Biddanoa ‘e Tulu)
  • tènniri sa licèntzia de iscola mèdia prus unu Atestau de Calìfica de Operadori Professionali o puru su Diploma de Iscola superiori
  • tènniri esperièntzia in is setoris de referimentu
  • connoscèntzia de s’inglesu (Livellu A1) e de is ainas informàticas simpris

Scadèntzia de is dimandas:

Sa dimanda po pigai parti s’at a pòdiri presentai de s’8 de gennàrgiu a s’8 de freàrgiu 2019, aintru de is 13:00

Sceberu de is candidaus:

  1. esàminu de sa documentatzioni presentada po averiguai su possessu de is rechisitus;
  2. test a sceda mùltipla punnau a averiguai is connoscèntzias simpris de cultura generali, informàtica e inglesu
  3. test psicoatitudinali e motivatzionali
  4. collòchiu punnau a averiguai s’interessu efetivu a pigai parti in su percursu e in s’isvilupu de sa professionalidadi e de su progetu de impresa chi si tenit po su benidori.

Po sa formatzioni de sa graduatòria, in casu de puntègiu e cunditzionis paris at a andari a innantis su candidau/ada cun prus antzianidadi de disocupatzioni e in casu chi abarrit sa paridadi at a pretzèdiri su candidau prus giòvunu.

Is seletzionis s’ant a fàiri in Ìsili. Sa partecipatzioni est  gratùita e sa frecuèntzia est òbbrigu fintzas a s’80% de is oras.

Is discentis ant a otènniri su materiali didàticu pretzisu po is letzionis teòricas e pràtigas.

Po ndi sciri de prus, ligi su bandu cumpletu innoi

Po s’iscritzioni, scàrriga custa domanda_di_iscrizione_itaca

locandina_corsi_2019_itaca.jpg

Nuradda. Is butegas de is sabidorias.

Unknown.png

AVISU

‘BUTEGAS DE IS SABIDORIAS’

Su PLUS Sarcidanu – Barbàgia de Seulu e  s’assòtziu NOA (Nessuno Ostacoli l’Apprendimento) faint sciri a totus is interessadus ca funt incarrerendi is “Butegas de is sabidorias”: camineras de avaloramentu e remissa de is sabidorias artesanalis e manualis de su territòriu, aintru de su progetu “Paesàgius, animatzioni e butegas de is sabidorias – Interventu de preventzioni a sa no autosuficèntzia po su PLUS Sarcidànu – Barbàgia de Seulu”.

Su progetu previdit s’aprontamentu de camineras nomenadas “Butegas de is sabidorias” po totus is 13 comunus de su PLUS, chi ant a interessari 5 giòvunus, po ònnia bidda, po 6 mesis. Is Comunus interessadus funt cussus de: Arroli, Biddanoa ‘e Tulu, Iscroca, Ìsili, Gerxei, Nuradda, Nuragus, Nurri, Sàdali, Scalepranu, Serri, Seulu, Stersili.
Is “butegas” tenint sa punna de s’avaloramentu e sa remissa de is sabidorias artesanalis e manualis de su territòriu e ant a interessari espertus, artesanus e giovunus iscentis chi funt interessadus a imparai una sabidoria po ndi fàiri, in su benidori, unu traballu. Ònnia “butega” at a interessari unu giòvanu e unu artesanu espertu, e s’at a fari una caminera de aprendimentu de connoscèntzias, abilidadis e cumpetèntzias chi ant a serbiri a su giovanu po pòdiri aberriri una atividadi artesanali ( ferreri, sabateri, arraminaiu, maistu de pannu, durciaiu, paneteri, etc…).

Is giòvunus chi funt giai diplomadus e funt interessadus a pigari parti a su progetu, ant a dèpiri cumpilari is paperis de adesioni chi si podint agatari in su situ internet www.edunoa.org,  in sa pàgina ”paesaggi”, e dda consenniari a s’ufìtziu de is servìtzius sotzialis de su Comunu intra su 23 de su mesi de idas de su 2018.

Arregortus totus is paperis de adesioni, non s’at a fari una graduatòria, ma s’ant a fari collocuius po sceberari is giòvunus chi ant a pòdiri incarrerari su progetu. Custus collocuius ant a serbiri po averiguari su livellu de ocupabilidadi de sa persona e connosciri is cumpetèntzias e is potentzialidadis de su candidadu po pòdiri cumprendiri chi  si potzant acapiari a is antimas de is progetus a disponimentu. Is maneras de partecipatzioni e su calendàriu de is “butègas” ant a èssiri scritus in su progetu personalizadu, po 20 oras a su mesi.

Su progetu previdit unu cursu de formatzioni de s’iscenti, de averiguamentu de su progetu e de supervisioni de is atividadis fatas e est prevìdiu unu contributu econòmicu po su giòvunu iscenti chi at a traballari in is “butegas”.

Po ndi sciri de prus, fait a telefonari a su coordinadori de su servìtziu, dott. Francesco Brotzu a su nùmeru 3929364018 o a ddi scriri a s’indirìtziu de posta eletrònica paesaggi@edunoa.org.

Unknown-1.jpeg

 

 

 

 

Nuradda, 4/12/2018

Seulu: is arresurtus de su progetu “New is Cool”

46219627_10217673707543676_792228536181063680_nIMG-20181115-WA0007Un’esperièntzia de cuncàmbia internatzionali chi est durada una cida intrea, de su 10 a su 16 de onniassantu de su 2018, e chi at biu interessaus trinta giòvunus intre is 18 e is 25 annus lòmpius de Sardìnnia, Spànnia, Malta, Ìsulas Azorras e Finlàndia. S’iscopu de su progetu, promòviu e ghiau de s’Assòtziu Malik cun s’impreu de su Progetu Europeu Erasmus +, est istau cussu de formai e sensibilizai is giòvunus, is operadoris giovanilis, is insenniantis, is famìllias de is cincu natzionis a pitzus de s’importàntzia e s’utilidadi de s’aprendimentu, de s’istrutzioni, de sa cooperatzioni intre organizatzionis giovanilis e iscola e a pitzus de s’impreu de mètodus de formatzioni non formali. S’obietivu generali, prus ampru, est cussu de ammenguai su problema de sa dispersioni iscolàstica, chi est sinnalada prus forti pròpriu in is natzionis de s’àrea mediterrànea: Malta, Spànnia, Portugallu e Itàlia s’agatant in is primus cincu postus de sa classìfica Eurostat de is piciocheddus chi lassant s’iscola a pustis de sa licèntzia mèdia e abarrant sentza de tìtulus o cualìficas.46233224_10217673686143141_2593907702706995200_n

Is giòvunus de su progetu New is Cool ant pigau parti a medas atividadis, coment’e  chircas, intervistas, giogus e presentadas, faendusì connòsciri in totu sa bidda, prus che totu de unas cantu aziendas ativas e giòvunas chi ònnia dii treballant po promòviri su territòriu e is produtus chi cussu oferit, est a nàrriri s’Ecomuseu, s’albergu Miramonti, s’azienda Iliana chi produsit sabonis cun is produtus naturalis.  A propòsitu de iscola e formatzioni, is piciocus ant tentu sa possibilidadi de connòsciri s’àula de didàtica 3.0 e is istudentis de s’iscola segundària de primu gradu e de s’ IPSASP de Sòrgunu. Sa metodologia umperada in su progetu est cussa de learning by doing, est a nàrriri de imparai faendi, svilupendi in custa manera is cumpetèntzias e is connoscièntzias, abilidadis chi agiudant a agatai traballu e a fai crèsciri sa formatzioni personali. Totu is obietivus intrant in cussus de su programma ERASMUS+ e fintzas cun sa strategia Europea, chi punnat a ammenguai su livellu de abandonu iscolàsticu a suta de su 10% aintru de su 2020 e de arribbai assumancu a su 40% de laureaus giòvunus.

46278565_10217673580700505_1895120453542871040_oNew is Cool est unu progetu chi tenit sabori de cosa noa e frisca, ma fintzas cosa bella e de cabbali. E difatis, is trinta piciocus e piciocas chi ant prenu s’aposentu mannu de su Centru Polifuntzionali de Seulu su mengianu de su 15 de onniassantu ant ammostau s’alligria e sa gana de bìviri, sa capassidadi de s’obèrriri a totu su mundu e de iscobèrriri culturas e arraixinis diferentis de cussas de orìgini. S’atòbiu in su Centru Polifuntzionali est incumentzau cun unas cantu atividadis introdutivas e de giogu, cun sa ghia de Valeria Sanna e Claudia Sedda, project managers de s’Assòtziu Malik; a sighiri, is piciocus partzius in grupus e natzionalidadis ant presentau is territòrius de provenièntzia cun imàginis e vìdeos, arrespundendi a is preguntas de su sìndigu Enrico Murgia a pitzus de is currispundèntzias e is diferèntzias cun is biddas de Sardìnnia e prus che totu cun Seulu. A pustis, is piciocus e piciocas ant ammostau s’arresurtu de su traballu de custas diis, presentendi is vìdeos chi ant aprontau cun is intervistas a unus cantu imprendidoris e traballadoris de sa bidda. In s’interventu suu, su sìndigu at arregodau sa collaboratzioni e s’amighèntzia chi giai de annus funt nàscias cun Ispànnia e Galìtzia, duus de is istadus interessaus in custu progetu puru. 46128728_10217673706343646_6657918324980056064_nChistionendi cun is giòvunus de sa bidda de Seulu, ddis at comunicau s’orgòlliu po custa esperièntzia, cun s’augùriu chi potzat sighiri a s’isvilupai, mancai faendi nàsciri una consulta de giòvunus incumentzendi de custa cuncàmbia. Torrendi gràtzias a s’assòtziu Malik, at chistionau de s’importàntzia de cust’obertura de Seulu a s’Europa e de cantu siat de importu chi is comunidadis prus piticas e isuladas tèngiant sa possibilidadi de crèsciri pighendi parti a progetus mannus. Su stùdiu e s’imparu – at nau Murgia – sa connoscièntzia e sa cultura, funt is crais de s’autonomia de pentzamentu, de s’indipendèntzia umana, poita feti una cultura arta permitit de èssiri piciocus lìbberus in su mundu.

Torrat “L’Ischis ma no l’Ischis”

 

MaartisDomìniga 17 de Nadale torrat s’adòbiu cun “L’ischis ma no l’ischis”, sa die ammaniada dae s’Istitutu Bellieni pro remunire sos resurtados de sos cursos in Limba sarda fatos in sos comunes de sa provìntiza de Tàtari, Nùgoro e Aristanis. Sos temas de custa tertza editzione, gasi comente in sas àteras duas, sunt sa cultura, sa promotzione linguìstica, de s’identidade e de su territòriu.
Ocannu nos amus a agatare in Martis, in su Tzentru polivalente “Sa tanca de Idda”.
Su programma de sa die est ricu e vàriu: si comintzat a sas 10 de mangianu cun Maria Doloretta Lai Presidente de s’Is.Be chi introduit e coordinat sos traballos, sighit su sìndigu de Martis Tiziano Lasia chi at a torrare su saludu suo e de s’amministratzione comunale.
Interventos:
Su Diretore de s’Is.Be Michele Pinna nos at a faeddare de “Sa limba sarda in su mundu de eris, in sos mundos de oe, in su tempus c’at a bènnere”.
A pustis, sos maistros Maria Doloretta Lai, Daniela Masia Urgu, Lucia Sechi, Francesca Sini, Antonio Carta, Stefano Alberto Tedde, Maria Leonarda Correddu, Adriana Cocco, Immacolata Salis, Anna Laura Pirisi, Ivan Marongiu e Maria Teresa Murgioni ant a cunsignare sos atestados a sos dischentes de sos cursos de Limba e cultura sarda de Tàtari, Martis, Laerru, Biddanoa Monteleone, Marrùbiu, Pàdria, Àldara, Mores, Isporlatu, Urtei, Gelisuli, Lotzorai, Barì, Tortolì e Irbono, de su cursu de Istòria Sarda de Piaghe, a sos piseddos de su Servìtziu Tzivile Civile chi ant collaboradu cun s’Isportellu de Mara, a sos pitzinnos de Ossi, Uri, Ùsini chi ant partetzipadu a su cursu de Istòria de sos giogos de sa traditzione e a sos pitzinnos de Mara chi ant partetzipadu a sa gita “Una die a Santu Lussurzu”.
A posca amus a dare sos prèmios “Si moves sa limba sa Limba ti movet” a sas tres pessones chi ant imbentadu o fatu una carchi atividade de importu mannu pro sa difusione de sa Limba sarda.
A Daniela Masia Urgu, Responsàbile COLCS (Coordinamentu Operadores Limba e Cultura Sarda, tocant sos congruos de sas atividades de su mangianu cun una relata subra “Ojos chi bident no imbetzant. Bìdere pro connòschere, connòschere pro cumprendere”.
Amus a abarrare in su Tzentru Polivalente pro mandigare totus paris cun sas cosas lichitas chi ognunu at a batire dae su territòriu sou.
Sa die at a èssere animada dae sos maistros e dae sos dischentes de s’iscola Tzìvica de Mùsica “Sonos”.
A borta de die amus ammaniadu pro s’ocasione sas vìsitas ghiadas in sardu, a incuru de Angelo Cocco, de sa crèsia de San Pantaleo e de sa Foresta apredada Carrucana. Si partit a sas tres (15).
In prus in s’interi chi si cumprint sas atividades chie cheret podet collaborare a sas atividades de chirca de s’Istitutu Bellieni, respundende a unas cantas preguntas subra “La filosofia nella vita pratica: Filosofia del corpo tra cibo e cura di sé e Filosofia nelle nuove azioni di marketing e l’odierna comunicazione di mercato” e “Nuovi fenomeni di criminalità in Sardegna con particolare riferimento a quelle giovanili: bullismo, cyberbullismo e reati informatici”.
Bos isetamus, in meda!