“La semina”. Atòbius de formatzioni e laboratòrius apariciadus de su Festival Tuttestorie.

LA SEMINA Festival Tuttestorie 2019 in sardu.jpgLA SEMINA 2019 in sardu2.jpgLA SEMINA in sardu3.jpgLA SEMINA 2019 in sardu4.jpgLA SEMIN in sardu 5.jpgLA SEMINA 2019 in sardu 6.jpgLA SEMINA 2019 in sardu7.jpgLA SEMINA 9.jpgLA SEMINA .jpg

locandina la semina 2019 in sardu

locandina la semina 2019

 

Advertisements

Sarcidanu-Barbàgia de Seulu: Unu percursu de formatzioni cun su Progetu I.T.A.C.A.

Est bessiu s’avisu pùblicu de cuncursu po su sceberu de is candidaus chi ant a pòdiri pigai parti a su percursu de formatzioni de su Progetu “I.T.A.C.A. – Integrazione, Turismo, Ambiente, Commercio, Agroalimentare”

Su progetu, finantziau in parti cun su POR FSE 2014-2020 de sa Regioni Autònoma de Sardigna, in parti cun resursas de su Fundu Sotziali Europeu, est promòviu e ghiau de s’IPSAR Istitutu Professionali de Stadu de Tortolì, paris cun SOS srl e su GAL Sarcidanu Barbàgia de Seulu.

Ita est “I.T.A.C.A.”?

Unu percursu de formatzioni, consulèntzia e assistèntzia tènnica po sa nàscida de impresa e traballu autònomu in su setori de s’Agrifood e de su Turismu e benis culturalis e ambientalis. Su percursu formativu at a èssiri partziu in 3 editzionis e ddui ant a pigai parti in totu 60 scientis, 27 fèminas e 33 òminis. Is tres sedis ant a èssiri Iscroca, Arroli e Sàdili, e po ònnia percursu s’ant a fàiri 180 oras in totu, partzias aici: 90 oras de formatzioni in àula, 30 oras de consulèntzia, 60 oras de assistèntzia tènnica individuali.

Is cumpetèntzias de arriciri:

  • cummèrciu in lìnia e inglesu cummerciali
  • pranu de comunicatzioni de una sienda: su marketing e s’abilesa de impreai beni is tennologias de is sotziedadis de informatzioni
  • canalis de finantziamentu po ndi pesai una sienda
  • ainas de anàlisi de su cuntestu de arreferimentu: possibilidadi, potentzialidadis, cuncurrentis, acòrdius imprenditorialis
  • impreu de sa tènnica de team building po furriai grupus de interessu in cumpangias sotzietàrias
  • avaloramentu de s’abbilesa e de is capassidadis de onniunu
  • formas sotzietàrias
  • cumpetèntzia digitali punnada a su cummèrciu (marketing)
  • organizatzioni e gestioni de s’impresa
  • ainas de anàlisi de su mercau e ponidura de su produtu/servìtziu pròpriu in su cuntestu regionali natzionali e internatzionali
  • acraramentu e isvilupu de s’idea pròpria, de sa nàscida a su progetu
  • cumprimentus burocràticus

Rechisitus po intrai in is cursus:

Ònnia percursu est punnau a 20 sugetus, intre cussus 9 fèminas, chi tèngiant custus rechisitus:

  • àiri cumpriu 18 annus
  • èssiri disocupaus, traballadoris in CIGS, ASPI e mobilidadi
  • èssiri residentis in unu de is Comunus de su GAL Sarcidanu Barbàgia de Seulu (Iscroca, Stersili, Geroni, Gergei, Ìsili, Làconi, Mandas, Nuragus, Nuradda, Nurri, Arroli, Sàdili, Serri, Seui, Seulu, Biddanoa ‘e Tulu)
  • tènniri sa licèntzia de iscola mèdia prus unu Atestau de Calìfica de Operadori Professionali o puru su Diploma de Iscola superiori
  • tènniri esperièntzia in is setoris de referimentu
  • connoscèntzia de s’inglesu (Livellu A1) e de is ainas informàticas simpris

Scadèntzia de is dimandas:

Sa dimanda po pigai parti s’at a pòdiri presentai de s’8 de gennàrgiu a s’8 de freàrgiu 2019, aintru de is 13:00

Sceberu de is candidaus:

  1. esàminu de sa documentatzioni presentada po averiguai su possessu de is rechisitus;
  2. test a sceda mùltipla punnau a averiguai is connoscèntzias simpris de cultura generali, informàtica e inglesu
  3. test psicoatitudinali e motivatzionali
  4. collòchiu punnau a averiguai s’interessu efetivu a pigai parti in su percursu e in s’isvilupu de sa professionalidadi e de su progetu de impresa chi si tenit po su benidori.

Po sa formatzioni de sa graduatòria, in casu de puntègiu e cunditzionis paris at a andari a innantis su candidau/ada cun prus antzianidadi de disocupatzioni e in casu chi abarrit sa paridadi at a pretzèdiri su candidau prus giòvunu.

Is seletzionis s’ant a fàiri in Ìsili. Sa partecipatzioni est  gratùita e sa frecuèntzia est òbbrigu fintzas a s’80% de is oras.

Is discentis ant a otènniri su materiali didàticu pretzisu po is letzionis teòricas e pràtigas.

Po ndi sciri de prus, ligi su bandu cumpletu innoi

Po s’iscritzioni, scàrriga custa domanda_di_iscrizione_itaca

locandina_corsi_2019_itaca.jpg

“Chi essi tentu unu disìgiu mannu…”: prontus po Tuttestorie 2018!

Ocannu puru su Sportellu Subracomunali Sarcidanu-Barbàgia de Seulu at a pigai parti in manera ativa a su Fèstival Tuttestorie, lòmpiu a sa de trexi editzionis.

 

Una grandu ocasioni po is giovuneddus sardus, giai chi chistionaus de su fèstival literàriu de literadura po piciocheddus prus connotu e isvilupau de Sardìnnia. Ocannu ant a pigai parti bintunu comunus in totu s’ìsula; dònnia comunu at a arriciri presentadas de lìbburus e atòbius cun autoris natzionalis e internatzionalis, e in mesu de custus sa citadi de Casteddu (logu de orìgini de su Fèstival), sa de Carbònia e Ìsili ant a ofèrriri fintzas una filera de laboratòrius e atividadis po iscolas primàrias e segundàrias. In Ìsili, su 4, 5 e 6 de ladàmini s’ant a fai doxi atòbius cun autoris – Alberto Melis, Bernard Friot, GUD, Giuseppe Festa, Pierdomenico Baccalario – dexi laboratòrius diversus ghiaus de is operadoris de su Sistema Bibliotecàriu, Museu MARATE, Servìtziu Civili Natzionali de Làconi e Sportellu Linguìsticu Subracomunali, una mustra e unu spetàculu de acabbu a incuru de sa Music Academy de Ìsili. Is atividadis ant a interessai milla pipius e piciocheddus de totu su territòriu de Sarcidanu e Barbàgia de Seulu, chi ant a lòmpiri acumpangiaus de maistus, maistas, professoris e professoras; a parti de merì s’intrada est lìbbera e s’at a pòdiri pigai parti a is atividadis de giogu cun is GLE, is grandus giogus de linna de s’Assòtziu Lughenè, chi faint giogai is mannus impari cun is piticus. Una grandu màchina organizativa, si podit nàrriri, chi ponit paris su Comunu de Ìsili, sa Coop. Comes, sa Comunidadi Montana, sa Coop. Sa Frontissa, sa Coop. Orientare e totu is operadoris, cun in prus is istudiantis de s’”alternanza scuola-lavoro” de su Liceu “Pitagora” e de s’Istitutu Tènnicu Statali “Gino Zappa”.

Su tema de sa de trexi editzionis de su Fèstival est “Voglio l’erba delle stelle – Racconti, visioni e libri dei desideri”. Is disìgius, duncas, comenti spiegat su scritori Bruno Tognolini chi impari cun sa Libreria Tuttestorie de Casteddu at fatu nàsciri cust’aventura trexi annus a oi (po ndi sciri de prus http://www.tuttestorie.it/festival/13-edizione/).

IMG_0036

Su tìtulu de su laboratòriu organizau de is operadoras de su Sportellu Linguìsticu Sarcidanu-Barbàgia de Seulu est “Chi essi tentu unu disìgiu mannu, deu ia a bòlliri…” e at a interessai pipius de sa scola primària e piciocheddus de sa segundària in is mengianus de su 4, 5 e 6 de ladàmini. S’at a mòviri de su lìbburu de Jimmy Liao intitulau “Se potessi esprimere un desiderio” e s’at a viagiai impari cun su protagonista peri is bisus e is disìgius prus simpris o ispantosus, truessendi mundus diferentis e circhendi de lìgiri e interpretai is imàginis cun sa fantasia. Una manera praxili po pratigai sa lìngua sarda e po nd’arricai s’espressada, ghiendi is partecipantis in sa circa de fueddus nous, de pentzamentus disconnotus, in s’iscoberta de orizontis diferentis de is chi s’acumpàngiant in sa vida de dònnia dii.

Benei a s’agatai e a bisai cun nosu!

Is operadoras de s’ULS Sarcidanu-Barbàgia de Seulu.

Su secretu de una vida longa podit èssiri in Sardìnnia

Artìculu furriau de s’originali inglesu, publicau su 15 de onniasantu 2017 in su giornalli USA Today de Matthew Vickery (versioni online a custu acàpiu https://eu.usatoday.com/story/news/world/2017/11/14/sardinia-oldest-people-world-italy/811783001/)

Artìculu USA TODAY english

Zelinda Paglieno, chi est arribada a 102 in su mesi de Ladàmini, arrespundit cun unu cuntzillu sàbiu candu ddi pregontaus cali est su secretu de una vida longa e in saludi: “Duus didus de binu nieddu a ora de pràndiri dònnia dia, ma non de prus. No apu mai fumau, ma pagu pagu binu fait beni – est su chi sigu a fàiri imoi puru. Innoi teneus bìngias bonas.” S’edadi de Zelinda no est cosa strana in custa Sardìnnia ispantosa, un’ìsula de s’Itàlia posta in su Mediterràneu, innui bivint is prus bècius de su mundu segundu is istudiosus.

Sa Sardìnnia est una de is cincu “Blue Zones” de su mundu, cussas chi tenint medas residentis cun prus de 90 annus. Is àteras cuatru funt Okinawa (Giaponi), Nicoya (Costa Rica), Icaria (Grècia) e sa comunidadi de “aventistas de sa de seti diis” de Loma Linda (Califòrnia).

Zelinda acanta de domu sua in Stersili, bidda de 600 abitantis, ddui tenit tres bixinus chi tenint prus de 100 annus. Nontamus de s’edadi, abarrat in bona salludi e cun passu alligru atraessat is bias de sa biddixedda sua de monti, innui at passau totu sa vida. Torrat gràtzias po sa longevidadi cosa sua a su cuntatu cun sa terra, a is bonus traballus de una borta, a sa sorti e, de seguru, a su binu nieddu de su logu, arricu de polifenolus e de benefìtzius po sa saludi.

Is istudiosus chi faint chircas a pitzus de is centenàrius in is zonas de monti prus atesu de Sardìnnia donant una spiegatzioni diferenti.

“Sa genètica est sa cosa prus de importu. Is chi bivint largus annus de sòlitu funt giai sèmpiri imparentaus”, narat Pino Ledda, chircadori chi ghiat su progetu de Blue Zone in sa regioni. In su computer cosa sua s’amostat is tàulas chi pertocant sa bidda de Seulu, posta in is montis a pagus chilòmetrus de Stersili e chi tenit su bàntidu de àiri tentu 20 centenàrius in is ùrtimus bint’annus.

“Custas zonas funt istesiadas e tenint un’istòria de isulamentu, duncas su pool gènicu est piticu – ma su poita is genis in custa zona fatzant bìviri aici a longu, est su chi seus circhendi de istudiai” at nau.

Sa longevidadi in Seulu est stètia documentada e averguada cun datus giai de su de dixiannoi sèculus, narat Ledda, chi imoi bivit a tempu prenu in sa bidda. Custa bidda est cunsiderada comente su logu innui sa genti bivit prus a longu in totu su mundu.

In Seulu si biint is bècius caminendi peri is bias de sa costera e in is strintus isderrumbaus, a bellu a bellu ma deretus e segurus fàcias a is fainas cosa insoru. Totu a ingìriu, figuras mannas in biancu e nieddu mudant is afaciadas de 20 domus – retratus de is centenàrius de sa bidda de su 1996 a oi.

Innoi is centenàrius funt istimaus, donniunu arricit una grandu festa po is 100 annus e diventat sìndigu onoràriu.

Un’àteru arrogu de vida totu a longu de is strintòrgius de Seulu, chi non si biit in perunu logu de sa terra: is òminis bivint a longu cantu is fèminas. De is 20 centenàrius de sa bidda in is ùrtimus bint’annus, 11 fuant fèminas.

Caterina Moi, 97 annus, chi preferit a èssiri tzerriada cun s’annumìngiu, Lelina, fuat cojada cun s’ùrtimu centenàriu de sa bidda, Salvato Angelo, chi est mortu in austu a 102 annus. Su fradili at apenas fatu 103 annus.

“Deu non seu bècia!” narat Lelina, narendi ca est nàscia in su 1920, una pariga de annus a pustis de su pobiddu e de su fradili.

Issa intendit ancora beni, est bona a fàiri is gradineddus in pendèntzia po lòmpiri a su primu pianu de domu sua cun bastanti facilidadi e non tenit problemas a arregodai contus de sa vida sua.

Lelina est crara a pitzus de s’arrexoni chi dd’at donau una vida longa e sana: su traballu.

“Apu sèmpiri traballau de candu fua pitica”, at nau. “Salvato puru fuat unu grandu traballadori. Non nc’iat màchinas po t’agiudai in su traballu. Depiaus fàiri totu a manu. Candu tocàt a traballai, no apu mai nau: “Non m’intendu beni. Non ddu potzu fàiri oi”. Seu sèmpiri andada ainnantis a fàiri su chi depiat èssiri fatu.”

Cust’idea est arreconnota in totu sa Sardìnnia. Is chircadoris comente Ledda non funt de acòrdiu in totu, ma pentzant chi ddui potzat èssiri unu pagu de beridadi.

Is centenàrius in Seulu e Stersili cumpartzint un’àtera cosa puru: is famìllias insoru ant sèmpiri bìviu e traballau sa terra po generatzionis intreas, calancunu sighendi a traballai fintzas a 90 annus e prus.

“Nosu papaiaus su chi traballaiaus. Chi tui bolias papai minestra de birdura, depias andai a ndi boddiri su chi ti serbiat”, narat Lilina. “Non tengiaiaus abbisòngiu de pentzai a cosas sanas de papai. Papaiaus su chi tengiaiaus, e cussu fuat sanu”.

Su traballu de sa terra iat a pòdiri acrarai poita is genis donant longevidadi. Is chircadoris funt studiendi batèrius de su stògumu po tènniri scedas.

“Seus studiendi sa frora de s’intestinu e de su figau po biri chi tenit a ita fàiri cun su chi sa genti papat, e chi est acapiau cun una dieta specìfica de Sardìnnia”, at nau Ledda.

“Is centenàrius si funt agiudendi donendusì campionis de fecis de pòdiri analizai, e spereus de si fàiri allestru un’idea de ita est sussedendi”.

Medas residentis coment’e Caterina e Zelinda funt prexaus de assìstiri, prus che totu chi serbit a ndi scidai s’interessu de is comunidadis. Prus de sa metadi de is fàbbricus in Seulu e Stersili funt bùidus o redùsius in ruina.

Est fintzas un’ocasioni po fàiri connòsciri una parti pitica de sabidoria a pustis de una vida longa, alligra e sana.

“Bivi sa vida tua, traballa meda e abarra ativu – e pagu pagu binu”, narat Zelinda. “Po oi sa parti mia dd’apu fata. Est unu de is secretus, ma piticu piticu. Non tocat a nd’abusai”.

 

[Marcella Ghiani – ULS Sarcidanu-Barbàgia de Seulu]

Cabudanni 2018: Torrat a abèrriri s’Ufìtziu de sa Lìngua Sarda Sarcidanu- Barbàgia de Seulu.

Ocannu is comunus interessaus funt: Ìsili (cabufila), Serri, Nuragus, Nuradha, Geroni, Biddanoa ‘e Tulu, Seulu, Sàdili e Stersili.

Ghiat is atividadis e gestit su servìtziu s’Assòtziu Orientare de Casteddu.

Is operadoras de ocannu funt: Dut. Marcella Ghiani po is comunus de Ìsili, Geroni, Seulu e Sàdili; Dut. Rita Trudu po is comunus de Nuragus, Nuradda, Serri, Biddanoa ‘e Tulu e Stersili.

 

 

Biddanoa: Augùrios de Paschixedda cun is fotos de Babbu Nadale 2.0.

Gianteris in Biddanoa ‘e Tulu sa Biblioteca Comunale e S’isportellu linguìsticu ant postu in iscena sa cumèdia cun is buratinos a tìtulu “Babbo Natale 2.0” pro is pitzocheddos de sa bidda. Gràtzia meda a Francesca e Barbara Onnis.

Bonas Pascas e bona fine e mègius printzìpios dae parte dae is operadores de s’Istitutu de Istùdios e de Chircas Camillo Bellieni de Tàtari