Serri

serri in s'ierru.jpg

Serri est una biddixedda de Sarcidanu posta in pitzus de sa Giara, chi tenit su pròpriu nòmini, a unus 650 mèturus de artària. De su pranu si podit mirai unu panorama de ispantu, chi imprassat is montis de su Gennargentu, is mògurus de Marmidda e Trexenta, is campuras ampras de su Campidanu e, candu su celu est lìmpiu, fintzas  is costeras de sa Sardìnnia sud-ocidentali.

Sa bidda contat unus 650 abitantis, tenit un’economia prus che totu de pastoria e messarìtzia e allogat, in totu su territòriu suu, testimonias de is pòpulus antigus chi ant truessau custas terras e chi ddas ant bìvias. Sa traditzioni bolit chi in orìgini sa bidda essat Biora, e de innia is serresus s’essant fuius po sa pesta. De Biora non meda atesu abarrant is arruinas, ma in su sartu de Serri abarrant arruinas fintzas prus antigas, su situ nuraxesu de Santa Vitòria, innui s’archeòlogu Taramelli iat cumentzau is isgavus giai de is primus annus de su noixentus, torrendindi a craru unu de is situs prus importantis de sa Sardìnnia.

Su Santuàriu Federali Nuràgicu de Santa Vitòria

Su situ si podit pratziri in duas partis: una parti sacra e una civili. Sa primu parti si svilupat a giru de su Putzu, esempru architetònicu de is prus arrennèscius, est a forma tunda e tirat duus mèturus de diàmetru e tres de àrtaria, intamis in s’àtera parti una Corti, unu logu chi podiant àiri umperau po ddui fai festas o su mercau de su bestiàmini. Su situ est istétiu de importu in is sèculus tramesu su ‘900 e su ‘500 a. C., ma fuat abbitau fintzas in is sèculus apustis, e ancora ddi minescit un’abbisita.

Crésias

Duas funt is crèsias aintru de sa bidda: Santu Basili Mannu in istili romànicu-pisanu e sa de Sant’Antoni Abate pesada in su 1770. Intamis foras de bidda agataus: Santa Luxia innui si fait sa Fiera, Santa Vitòria aintru de su situ nuraxesu e is arruinas de Santu Serbestianu.

Crèsia de Santu Basili Mannu

Est sa crésia parrochiali, dedicada a su patronu Santu Basili Mannu. Pesada in su 1100, est in istili romànicu-pisanu e ammostat elementus chi arregordant su cultu de is paras orientalis, in su tempus de dominatzioni bizantina de sa Sardìnnia. Su fràigu est a gruxi latina, cun tres navadas partzias de arcus puntudus acotzaus a basamentus cuadraus. Sa cobertura est a duas àcuas, imboddiada a téula a parti de foras, mentras chi a parti de aintru presentat tàulas de linna poderadas a armadura. S’afaciada, chi est a perda traballada, dd’iant restaurada in su 1958, candu nd’iant torrau a pesai fintzas is merruleris antigus medievalis. Su portali de mesu portat arrastu de un’abertura prus antiga e portat in pitzus unu rosoni chi fait sa parti de una fentana retangulari. A su costau de s’intrada ddu’at duas colunnas trotoxadas de perda e, a parti de pitzus, su stemma vescovili de Santu Basili Mannu, de su 1771.
Acanta de sa crésia ddu’est su campanili: in tempus antigus presentàt unu cùcuru a vela, chi a pustis dd’iant mudau in forma piramidali. Fintzas a is annus Cincuanta sa pratza fuat serrada cun duus arcus a merruleris, sciusciaus in su 1958. Pagu tempus a oi, gràtzias a unu progetu de avaloramentu de su centru istòricu e a una circa de archìviu beni fata, ant torrau a propònniri sa partzidura intre su sagrau de sa crésia e sa parti de foras, chi imoi ddu’est unu parchégiu, e ant passau unu muru-sétzida, torrendindi a pesai unu de is duus arcus.
Aintru de sa crésia, invècias, si podint ammirai elementus diferentis: su batistériu, s’artari majori, una làntia de prata, unas cantu stàtuas pretziadas, e tres artaris de linna in istili barocu chi torrant a su Sescentus, postus in is capellas de Santu Basili, de sa Vìrgini de s’Arrosàriu e de Santu Giuanni Batista.

Crèsia de Sant’Antoni Abate

In sa parti prus antiga de sa bidda, in s’oru de is localis de s’ex Monti, agataus sa crésia de Sant’Antoni Abate, pesada in su 1770, presenti s’Arretori Giuanni Batista Cossu.

Sa crésia est a una navada sceti, intamis sa bòvida est fata a crabiolas de linna e dividia cun arcus a mesu circu. In s’afaciada si scerat beni un’arcu, innui, fintzas a su 1958, fuat posta una campana de brunzu, scallada apustis po pòdiri aconciai cussa prus manna in su campanili de sa crésia manna. De pagu tempus, nd’ant postu una noa e is tocus, avertint is paesanus candu cumentzat sa festa in onori de su santu.

Donni annu unu comitau nd’organizat sa festa: su 16 de gennàrgiu, in sa pratza ananti de crèsia, s’alluit unu foghidoni, cun sa linna donada de is famìllias e arregorta in is padentis de Serri. A giru de su fogu, beneitu de su predi, si fait festa fintzas a tradu de noti, acumpangiaus de sa mùsica traditzionali e cumbidaus cun drucis e binu nou. In sa dii infatu, cumenti bolit sa traditzioni, si fait sa prucessioni e sa missa manna, peri is bias de sa bidda, e a s’acabbu si cumpratzit su pani de saba beneitu.

A giru de sa crèsia de Sant’Antoni, si sténdiat sa parti prus antiga de sa bidda, caraterizada de domixeddas piticas, chi tenint pratzas mannas e portalis a arcu, innui ancora oindì funt allogadas is ainas de trabballus antigus cument’e sa pastoria chi fait s’economia de sa bidda. In medas domus, siat aintru che in foras, si podint ammirai is istilis e is materialis umperaus po is fàbbricus, chi bincendu is temporadas malas in is sèculus, si funt chistius fintzas a is diis nostas.

Crésia de Santa Luxia

Non atesu meda de sa bidda; in sa s.s. 198, chi de su Sarcidanu portat a Sa Brabaxa de Seulu, est postu unu grandu dominàriu innui, su de tres domìnigus de maiu e de cabudanni, ddui faint sa Fiera de Santa Luxia, manifestatzioni de importu po Serri e po totu sa Sardìnnia, chi bantat orìginis antigas. Si contat, difatis, ca a custas terras atobiàt a pari bestiàmini, de pressei: fuat po custu chi in is annus ’20 de su sèculu passau, su Consillu Comunali delibberat po organizai sa fiera zootènnica de Serri, chi illuegus arresurtat de grandu importu, bincendu po nùmuru de animalis, sa prus connota fiera de Santa Cruxi de Aristanis. Po tempus meda est istètia su centru po sa bendisioni e su cumèrciu de su bestiàmini, po sa genti de totu sa Sardìnnia, ma oi, giai ca s’umperant sèmpiri de prus àinas mecànicas in s’agricoltura, sa fiera de Serri est prus un’amosta de sa produtzioni eno-gastronòmica e de s’artisania, un’ocasioni de promotzioni turìstica e curturali de su logu. In s’interis de sa fiera si faint fintzas unas cantu manifestatzionis, chi arrechedint sa presèntzia de is animalis. In s’oru de cust’àrea, est posta sa crèsiedda de Santa Luxia, est a una navada sceti cun s’artari in mesu e s’arcu a mesu circu chi inserrat su presbitèriu. Caraterìsticu est unu Coru fatu de linna e, in pitzus de sa faciada una campana de brunzu chi dónnia annu aunit meda fidelis, devotus de sa Santa amparadora de is ogus. In is cuàturu diis de festa, si dduei faint totu is celebratzionis litùrgicas, chi cumentzant su sàbudu candu de bidda lompit su santu in prucessioni, acumpangiau de is grupus folk, de is cuaddus e de sa sia longa de genti, chi intonat is cantus arreligiosus de Serri.

Santu Serbestianu

In sa bia chi de sa bidda portat a su Santuàriu Nuràgicu de Santa Vitòria, innui sa Giara de Serri s’arrestringit, si biint is arruinas de sa crèsia de Santu Serbestianu, in una zona innui s’agatant testimonias de unu situ romanu.

De sa crèsia si sciit pagu e nudda: non si connoscit ne sa data de su fàbbricu, ne is arrexonis chi dd’ant portada a dda birri arruta e, po imoi, non funt disponìbbilis nemancu fotografias chi dd’ammostant.

Unu datu est nodiu: in su Lìbburu de sa Causa Pia de Gerxei si ligit ca in su 1663, su tali Matta, lassat in s’ora de sa morti sua, a s’arretori de Serri Giuanni Basili Guiso Carta, cincu soddus po òperas bonas, tramesu custas sa crèsia de Santu Serbestianu, pesada in su sartu de Serri. Cunfirmas, custas, tentas gràtzias a sa circa stòrica, chi su sìndigu Samuele Gavianu, at incarrerau giai de meda annus, circas apitzus de sa bidda, de is orìginis e de is arrichesas chi custa realidadi allogat.

Sa stàtua de su santu est allogada in sa crèsia manna  e, dònni annu, in su mesi de gennaxu s’afestat, s’alluit su foghidoni e si cuncordant totu is traditzionis chi s’acostumant a sighiri a fai po custu màrtiri cristianu.