Biddanoa ‘e Tulu

Biddanoa 'e Tulu

Biddanoa ‘e Tulu est una bidda de Sarcidanu posta prus o mancu a 570 metrus de artària in pitzus de unu monti chi s’oberit fàcias a su fundali de su Lagu de Frumindosa de Mesu, in sa costa de su monti de Santu Serbestianu, unu monti arricu de matedu. Est a làcanas cun is terras de Ìsili, Nurri, Làconi, Sàdili e Seulu. Su territòriu s’arricat po sa presèntzia de su Lagu de Frumindosa de Mesu; est de importu fintzas e su padenti de Pantaleu, cun grandu arrichesa de matas secularis, matedu de su Mediterràneu e arrius medas.

Comenti si lompit a Biddanoa ‘e Tulu

Su trenixeddu si frimat in sa statzioni a pagu tretu de Biddanoa ‘e Tulu.

A màchina:

– de Casteddu si sighit sa SS 131 fintzas a pigai sa SS 128 po Senorbì. A pustis si sighit po Mandas e po Ìsili, si lompit a Biddanoa ‘e Tulu.

– de Sassari si sighit sa SS 131 arribbendi a sa bessida po Uras, sighendi po Ales, Senis, Nuragus e a pustis po Ìsili, si lompit a Biddanoa ‘e Tulu.

– de Aristanis si sighit sa SS 131 lompendi a sa bessida po Uras, sighendi po Ales, Senis, Nuragus e a pustis po Ìsili, si lompit a Biddanoa ‘e Tulu.

– de Nuoru s’andat fàcias a Fonni, sighendi po Sòrgunu, Atzara e Nuradda, a pustis po Ìsili, s’arribbat a Biddanoa ‘e Tulu

Sa Stòria

In su territòriu de Biddanoa ‘e Tulu ddui ant bìviu giai de su tempus de is nuraxis. Sa bidda medievali si fuat formada fàcias a sa metadi de su de XIV sèculus, candu fiat parti de s’Arrènniu de Sardìnnia, de seguru po populai su territòriu de una bidda antiga chi ddi narànt Tulu. Intra de su 1365 e su 1409, po mori de sa gherra intra de s’Arrènniu de Sardìnnia e s’Arrènniu de Arborea, Biddanoa ‘e Tulu iat pigau sa bisura de una curadoria arburesa e apustis fuat torrada a èssiri una bidda de s’Arrènniu de Sardìnnia, abarrendi parti de s’arrènniu de Mandas, chi fuat de is Carroz. A custus fuant sussèdius is Maza, is Ladron chi in su 1614 fuant diventaus ducas de Mandas e is Zuniga. A s’acabbu, de su 1777 su fèudu fuat passau a sa famìllia de is Tellez Giron fintzas a su 1843. De tandus Biddanoa ‘e Tulu iat fatu parti innantis de sa Diocesi de Dòlia, e de su 1503 de s’Archidiocesi de Casteddu.

Is crèsias

Crèsias

Santu Giulianu

Sa crèsia dedicada a Santu Giulianu, su patronu de Biddanoa ‘e Tulu, est posta in su centru stòricu de sa bidda. Est giai giai seguru ca dd’iant fabbricada in su de XVI sèculus a pitzus de is arrastus de un’àturu fàbbricu chi ddui fuat innantis. In mesu de s’afaciada sìmplici e arta in stili arrinascimentali ddui at unu portali de linna intarsiau de forma retangolari, postu aintru de un’arcu a centru prenu artu e strintu chi portat in pitzus una Madonnedda bianca posta asuta de unu nìciu a forma de mesu circu. In dònnia costau ddui at una fentana a obertura sola fata de imbirdu a forma acutza. S’afaciada acabbat cun un’oru sporgenti e cun una gruxi in punta e dd’arricant cincu nìcius bùidus de mannàrias diversas. A su costau de manu de manca, unu pagu prus agoa de su fàbbricu, ddui est unu campanili mannu e ispantosu, a canna cuadrada, allebiau de unas cantu oberturas a arcu acutzu cun is orus fatus a matoneddus e oberturas cuadradas piticas. Su campanili est crobetu de una crobetura chi acabbat acutza cun una gruxi in punta. A manu dereta de sa crèsia, postu in pitzus de una basi arta de cimentu ddui est unu nìciu de màrmuri cun colunneddas po bellesa chi acabidat s’imàgini de sa Madonna cun su Pipiu in bratzus. Asuta, scrita in una lastra de màrmuri, si ddui ligit una pregadoria dedicada a Issa.

Santu Serbestianu

Sa cresiedda de monti de Santu Serbestianu s’agatat in pitzus de su monti de padenti chi tenit su matessi nòmini e chi est in pitzus de Biddanoa ‘e Tulu. Su fàbbricu est sìmplici e si pentzat chi siat de s’Edadi de Mesu, mancai non si potzat èssiri segurus de custa data po crupa de totu is trebballus de aconciadura fatus a pitzus de sa strutura. Sa crèsia est a forma retangulari a una navada feti. In s’afaciada pòbura ddui at unu portali de linna fatu a arcu tundu e cun un’orixeddu sìmplici, e in pitzus portat una grandu gruxi sinnada in su muru. Sa crobetura a duas àcuas est fata a tèula. In dònnia costau de sa crèsia ddui at contrammurus de perda e duas fentaneddas retangularis.

Santa Maria

Sa crèsia de S. Maria, posta aintru de una grandu pratza in mesu de sa bidda, si pentzat chi ndi dd’essant torrada a pesai fàcias a s’acabbu de s’Otuxentus. Su fàbbricu, fatu de manera sìmplici e sentza de decoratzioni peruna, portat un’afaciada lìmpia acantu est postu unu portali piticu de linna cun un’arcu agutzu fatu a umbirdi. In mesu de sa crobetura fata a tèula ddui at unu campanileddu cun strutura de ferru e una campana. Sa crèsia s’arricat po sa presèntzia de una stàtua de sa Madonna posta aintru de una grutixedda de perda a manu manca de su fàbbricu.

Lagu de Frumindosa de Mesu

Ponti Maxia - Flumendosa de Mesu

Su Frumendosa, unu de is arrius prus mannus de sa Sardìnnia, nascit in Gennargentu de sa Punta Perdida de Aria a 1270 metrus. Su caminu cosa sua si frimat in duas digas mannas. Sa primu muralla est sa diga manna de Bau Muggeris fata a cimentu armau, chi format su Lagu de su Frumendosa Artu, su prus de importu de totu s’Ollasta. Sa de duas murallas, a Nuraxi Arrùbiu, format su lagu de Frumendosa de Mesu, chi est mannu e ispantosu. Su lagu, in prus de èssiri de grandu interessu turìsticu po sa bellesa cosa sua, est fintzas una arrichesa de importu mannu po su territòriu puita ca is àcuas funt umperadas po prodùsiri eletricidadi e po ddui piscai trota, pèrsicu, tincas e carpas.

Nuraxi Adoni

Nuraxi Adoni

Nuraxi Adoni est una strutura a cuatru turris posta a pagu tretu de Biddanoa ‘e Tulu. Est postu in una bona positzioni in pitzus de unu bastioni de arroca a unus 800 metrus de artària, in mesu de unu matedu arricu e cun matas secularis. Su nuraxi, pesau umperendi perdas mannas, est unu cumplessu fatu de una turri manna centrali ingiriada de atras cuatru turris. Totu a fùrriu si podint biri una muralla imponenti e arrastus de barracas circularis chi faiant parti de una bidda antiga. De su cùcuru prus artu si podit biri unu panorama spantosu meda chi imprassat una bona parti de sa Sardìnnia de bàsciu.

Is murales

Murales BabbuMurales

Biddanoa ‘e Tulu tenit unu bellu centru stòricu, fatu de strintixeddus a imperdau cun domus antigas serradas cun portalis a arcu tìpicus de su logu, e a su costau domus prus modernas. In su centru stòricu si podit biri unu arcu romanu antigu e si podit gosai fintzas e de is murales de Pinùciu Sciola e de una stàtua de brunzu fata de su maistu Piergiorgio Gometz, dedicada a su scriidori e poeta Benvenuto Lobina, nàsciu in Biddanoa ‘e Tulu.

Stàtua de brunzu

Benvenuto Lobina  (bronzo) Villanovatulo_X

Una bella stàtua de brunzu fata de su maistu Piergiorgio Gometz e dedicada a s’iscriidori e poeta Benvenuto Lobina, nàsciu in Biddanoa. Sa stàtua est arrimada in pitzus de unu acotzu de cimentu e representat un’òmini sètziu in una cadira.

Advertisements