Geroni

Sa bidda de Geroni contat prus pagu de 1000 abitantis e est posta in unu territòriu mannu chi si spraxit po 4.390 ètarus andendi de Sarcidanu a is arrocas de Scala Pomposa, de Bruncu Suèrgiu, de Scala Seremida, a parti de sud-ovest de sa Giara, de fronti a is seddas de Marmidda. Sa bidda s’oberit fàcias a Nuragus e dda dòminat su tacu de Santu Antine. Su patrimòniu stòricu e archeològicu est de grandu interessu. Su neolìticu est beni documentau de is domus de Janas de is Piuncheddas e de is Piuncheddas Mannas, in pitzus de su monti chi s’agatat fàcias a sud-ovest de sa bidda. Ddui at nuraxis spratzinaus in totu su territòriu: monumentus megalìticus prus o prus pagu cumplessus, biddas de pinnetus, putzus sacrus, tumbas de gigantis ndi bessint a pillu in totu su territòriu. A s’importàntzia scientìfica de Nuraxi Perdosu, de su tempru a putzu de  Scala Pomposa, de is Nuraxis Biriu, Santu Perdu e Cixius, de is zonas de Gurdillonis e Pran’e Omus s’aciungit s’interessu de Bruncu Suèrgiu, anca sa vida est sighia de s’edadi de su Brunzu fintzas a is sèculus de su domìniu romanu. Po su chi pertocat a su tempus de is pùnicus, funt de importu is ruinas de unu fàbbricu in pitzus de su pranu de Santu Antine , chi est de sa primu metadi de su de cincu sèculus I.C. e est su primu arrastu de sa presèntzia de is cartaginesus in mesu de sa Sardìnnia meridionali. In cussu fàbbricu, sa presèntzia de una cresiedda po Santu Costantinu e Sant’Elena est sa testimonia de un’umperu de sa strutura in is primus sèculus de su cristianèsimu. E pròpriu a Santu Costantinu, su 5 de austu, est dedicada sa sagra prus de importu de sa bidda. Sa crèsia intitulada a Santa Brabara, sa cresiedda de sa Madonna de Sacru Coru, cun su guventu franciscanu, chi imoi dd’ant fatu a nou, funt parti de sa stòria de Geroni.

Stòria e archeologia

Su ditzionàriu Angius-Casalis (1826) iscrit ca Geroni fuat una “bidda de sa Sardìnnia in sa provìntzia e prefetura de Ìsili e in su mandamentu de Làconi. S’agatàt in sa Parti de Valèntzia chi fuat una de is curadorias de s’arrènniu de Arborea”. Sa presèntzia de is medas nuraxis testimòngiat ca sa bidda de Geroni est stètia bìvia giai de is tempus prus antigus. Funt ancora intreus su nuraxi de Biriu e cussu de Santu Perdu, e si podint biri spratzinaus in su sartu de sa bidda is arrestus de: Perdaligeri, Laruntza, Duìdduru, Sussuni, Cijus, Bau-e-peddi, Monticorderis, Corratzu, Scalamanna, Màrgini, Lorias, Coccolò, Addori, Norache Longu, Tresbias, Coròngiu, Santamaria, Giàru e is cuatru Gurdilonis. In su territòriu geronesu ddui at fintzas e Domus de Janas: s’agatant in duas zonas tzerriadas Is Pilluncheddas e Is Pilluncas Mannas, totu e is duas a pagus chilometrus de sa bidda. In logu de Giara, invecis, non si ndi podeus scarèsciri de Bruncu Suèrgiu.

Sa Giara

giara

Sa Giara est unu pranu basàlticu postu a tretu de mesu de sa Sardìnnia meridionali, innui s’atòbiant is provìntzias de Nuoru, Aristanis e Casteddu. Si spraxit po una longhesa de prus de 12 km e sa ladesa a segunda de anca est misurada andat de 3 a 6 km. S’istèrrida est in totu de unus 4200 ètarus, a cussus s’aciùngint unus 3000 ètarus de costera. De is 4200 ètarus de pranu su in prus faint parti de is terras de is comunus de Geroni e de Gèsturi, su chi abarrat est parti de is comunus de Tuili e de Setzu. Is costeras invecis funt de 14 comunus: Geroni, Nuragus, Gèsturi, Barùmini, Tuili, Setzu, Genuri, Sini, Gonnosno’, Albajara, Usellus, Assolu, Senis e Nureci. A ingìriu de sa Giara si podint visitai logus de grandu interessu ambientali e archeològicu, intra de custus su monti de Santu Antine de Geroni e medas nuraxis, comenti de s’ispantosu Nuraxi de Barùmini. In dì de oi sa Giara est de grandu importu po su sistema de sa messarìtzia e de s’allevamentu puita ca si ddui pesant castas diversas de animalis de domu: boinus, cuaddinus, cràbinus. In su tempus passau cust’umperu de su logu fuat importanti prus che totu po is brebeis, giai chi dònnia atòngiu si faiat sa tramuda de is tallus fàcias a is bacus, fàcias a sa Giara anca is animalis abarrànt po unus cantu mesis. In dì de oi custnia de atividadi est ammenguada meda e tandus sa Giara est pighendi sèmpiri de prus sa bisura de unu territòriu de amparai po is calidadis de animalis, de matas e de terras chi ddui funt e chi ddu faint èssiri ùnicu in totu su mundu. Po cussu si fueddat de unus cantu annus de sa formatzioni de unu Parcu de sa Giara. Su territòriu est nodiu po sa presèntzia de arratzas  vegetalis e animalis de grandu interessu, comenti de su Cuaddeddu de sa Giara, un’arratza cuaddina chi est caraterìstica de custu logu, anca s’est ambientada pighendi cun su tempus una bisura specìfiga  (comenti de s’artesa chi est feti de 120 cm a sa pala, sa giua cun pilus meda e is oghixeddus a mèndula) chi ndi ddu faint scerai de totu is àtaras arratzas de cuaddus.

Advertisements