Nuragus

Su territòriu de Nuragus, gràtzias a sa stòria cosa sua, est prenu de arrastus archeològicus de diversus tempus chi abetant feti de èssiri bogaus a pillu. Si contant prus de 30 nuraxis, unu putzu sacru, unu acampamentu militari arromanu (castrum), una o prus tumbas de is gigantis e unas cantu bias arromanas. In is ùrtimas cicas fatas in custu logu, s’Universidadi de Casteddu at agatau arrastus de grandu interessu po sa cultura nuraxesa, fenìcia e arromana. Si pentzat ca sa bidda siat nàscia e si siat isvilupada a ingìriu de unu nuraxi chi est abarrau intreu fintzas a su 1955, candu iant fabbricau s’iscola elementari (pratza de su nuraxi). Mancai manchint is documentus stòricus a pitzus de s’orìgini de sa bidda, podit èssiri chi is primus a ddui bìviri siant is chi si fuant fuius de sa citadi antiga de Valèntzia po mori de una pesta, e chi custus apant cumentzau sa pratzidura in bixinaus chi si poderat in dì de oi a sa matessi manera.

 

Archelogia

Su territòriu de Nuragus, gràtzias a sa stòria cosa sua, est prenu de arrastus archeològicus de diversus tempus chi abetant feti de èssiri bogaus a pillu. Si contant prus de 30 nuraxis, unu putzu sacru, unu acampamentu militari arromanu (castrum), una o prus tumbas de is gigantis e unas cantu bias arromanas. In is ùrtimas cicas fatas in custu logu, s’Universidadi de Casteddu at agatau arrastus de grandu interessu po sa cultura nuraxesa, fenìcia e arromana. Grandu importu at tentu in su sèculu passau su de ari scrobetu una forraxi nuraxesa (Forraxi Nioi) chi portàt aintru arrogus de arràmini, ùnicus in s’archeologia sarda (allogaus in su museu de Casteddu), e in prus spadas, punnialis e brunzetus prontus po ddus fùndiri.

Advertisements