Museu MARATE

Museu po s’Arti de s’Arràmini e de su Tessìngiu

 

hqdefault.jpgSu Museu po s’Arti de s’Arràmini e de su Tessìngiu, de propriedadi de su Comunu de Ìsili, dd’ant inaugurau su 26 de austu de su 2000. Postu aintru de su Guventu antigu de is Paras Iscolàpius, chi est unu fàbbricu de su de XVII sèculus, allogat e ammostat duas costumàntzias de importu mannu po sa bidda: su treballu a pitzus de s’arràmini e de su tessìngiu.

In s’economia de sa Sardìnnia, chi biviat prus de totu de messarìtzia e de pastoria, is istrexus de arràmini serbiant meda siat po su treballu de is pastoris e de is messajus, siat po is fainas de domu. In prus, giai in totu is domus de Ìsili ddui fiat unu trelaxu e is fèminas imparànt a tèssiri de piticheddeddas.

f1030014

Sa setzioni de s’arràmini de su Maratè est ùnica in totu sa Sardìnnia e ammostat a su bisitadori comenti in unu logu scuriosu che sa butega de s’arromonaju si podint fai cosas craras che su soli e prenas de luxi, cosas chi po sèculus ddas ant umperadas po bellesa ma funt serbias po impreus pràtigus puru. S’arràmini est unu metallu “nòbili”, de cussus chi durant meda, e po cussu dd’ant umperau e torrau a umperai po milla e milla annus. A pustis chi ndi bogànt is mineralis de asuta de terra, ddus “arricànt” e ddus mandànt a is fràbbicas po ddus treballari, e innia ddus fundiant in panis, in lingotus o in istangas (podit èssiri chi is arromonajus isilesus umperànt s’arràmini de sa miniera “Funtana raminosa” de Gadoni). In su scalladroxu, a is arrogus de arràmini ddus treballànt cun su mallu idràulicu e ddus furriànt in “arràmini in fraca”, chi fiat su materiali chi s’arromonaju ddui treballàt a pitzus in sa butega cosa sua. Tocàt a treballari in medas fasis innantis chi su strexu fessat acabbau e prontu po dd’umperai. In su museu, ddui funt is descritzionis chi agiudant a cumprèndiri totu custas fasis de treballu.

dscf4674Sa setzioni de su tessìngiu est unu ispantu fintzas e po chini connoscit beni s’arti de su tèssiri in Sardìnnia. Is bisitadoris s’arricant su sentidu castiendi is trinta aratzus luxentis fatus cun filus de oru, de prata, de arràmini, de linu e de lana, cun arràfia e cun ispagu, fatus de manus àbilis e intintus cun ebras antigas, chi ammostant una capassidadi artìstica manna meda e chi ponit impari is costumàntzias e sa modernidadi.

interno-museo2_small

Su 29 de su mesi de ladàmini 2010 at obertu sa Setzioni Etnogràfica de su tessìngiu, de grandu interessu po totu sa comunidai puita ca pinnigat totu a unu s’arrichesa culturali, materiali e immateriali, arresurtau de sa relata intre ambienti, treballu e identidadi in unu logu prenu de connoscèntzias antigas. Su percursu peri is setzionis de su museu est arricau gràtzias a unu progetu artìsticu e musicali chi acumpàngiat cosas e chistionis cun arregodus de sonus, sonus de s’ambienti, modus de umperari sa lìngua sarda e melodias chi torrant agoa in su tempus. A su bisitadori dd’at a pàrriri de istari sètziu in una bia de sa bidda, cun is domus a fentanas obertas, in s’istadi, in unu tempus sparèssiu, e de intèndiri in giru is sonus chi funt s’arregodu de cussu logu.

Abbisita su situ de Marate