IS COGAS DE IS CORONAS

IMG-20190909-WA0009

Arregodu e arrennou. Chi essaus dépiu resùmiri in duus fueddus s’ammosta de s’artista tessingiana isilesa Dolores Ghiani, oberta de su 26 de argiolas a su 30 de onniasantu de su 2019 in is localis de su Museu MARATÈ, iaus a isceberai custus: arregodu, poita s’arti sua benit de una vida intrea passada ananti de su trelàrgiu; arrennou, poita po tempus meda su sentidu at gherrau cun su connotu in circa de libertadi, movendi de cussas manus giòvunas de piciochedda po lòmpiri a s’imbentu creativu de un’artista cumpria. In “Is cogas de is Coronas”, s’aratzu chi donat su tìtulu a s’ammosta, s’arregodu est allogau in sa bia de is Coronas, su bixinau innui s’artista est nàscia e créscia, e s’arrennou est in s’idea chi is cogas, a s’imbessi de su chi pentzant totus, podint èssiri bonas e non feti malas: unu omàgiu a totu is tessingianas-cogas de sa bidda e de s’ìsula intrea, allogadoras de scusòrgius e contadoras de bisus. A chini si cuntzedit su gosu de si fàiri ghiai peri is òberas ispantosas de custa espositzioni, Dolores narat:  “Su trelàrgiu est un’arma de vida. A pitica deu ddu sciia ca a tèssiri non fuat cosa po mimi, a mama ddi narau sèmpiri: “Mama, deu non mi ddui biu tessendi”, ma tocàt a ddu fàiri e aici etotu dd’apu fatu. Perou dd’apu fatu a sa manera cosa mia, ca deu tenia abbisòngiu de mi contai contus”. E tandus, cussa picioca at incumentzau a nci stresiai de sa costumàntzia, a bellu a bellu e in siléntziu, imperendi ma arrennoendi is temas clàssicus de sa tessidura sarda, pighendi is “cumentzus” , est a nàrriri is ischemas téssius chi is tessingianas isilesas pigànt a esémpiu po pòdiri isvilupai e rapresentai is figuras, e scumponendiddus po ndi fai nàsciri immàginis imbentadas e mai bias innantis. At incumentzau a contai contus, ammisturendi su béciu cun su nou, su passau cun su presenti e su benidori, intreverendi temas atualis e problemas de arresòrviri. In is aratzus suus, Dolores chistionat de natura, de incuinamentu, de estintzioni, de ispopulamentu, de is istagionis e de su tempus chi mudat, in sa vida de s’òmini e de s’umanidadi intrea. Cun sensibilidadi de grandu artista imprassat s’ànima de is cosas, de is ideas, de is personas o de is personàgius chi ant lassau un’arrastu in sa vida sua personali e non feti. In unu tempus chi s’òmini parit nàsciu po imbrutai su mundu, sa tessingiana-coga no arrefudat perunu materiali: ponit lana, linu, cotoni, seda, arricat su tessìngiu cun filus de arràmini, de oru e de prata, ma ddui ammisturat fintzas e tzàpulus, pràstica, paperi, arràfia, cannas, pramas, arrogus de linna, arraixinis e corrias de peddi. Funt materialis chi ant giai bìviu una vida, chi ant giai tentu una funtzioni ma chi no ant pérdiu sa dinnidadi, antzis torrant a bìviri una vida prus longa, eterna coment’e s’arti.

IMG-20190909-WA0008

 

 

Advertisements