Stersili

Stersìli  est una biddixedda  de pagu  prus de setixentus biventis in sa regioni stòrica de sa Barbàgia de Seulo. Sa bidda est  posta acanta de su  Monti de  Santa Vitòria  artu 1212 metrus, de innoi si podit ammirai totu su panorama ch’imprassat su Campidanu intreu, su Sarrabus-Gerrei, su Sarcidanu, sa zona de Aristanis fintzas a is partis prus artas de su Gennargentu e a su  mari de s’Ollasta,  de innua si podit biri totu sa parti centru meridionali de s’ìsula. Medas arrastus archeològicus testimongiant ca Stersili fuat abitada giai de su tempus prima de is nuràgicus. Sa comunidadi biviat in is territòrius de Orboredu e Cuccureddì. Testimonias scritas abarrant de su 69 Pustis C. cun sa Taula de Brunzu, unu documentu scritu de su proconsole Agrippa, emissàriu de s’imperadori romanu Otone. In s’àpica romana custu fuat logu innui batallant is popolatzionis localis, is  Galilenses e is Patulacenses.

Is Galilensis possediant sa regioni de sa Barbàgia, logu addatu po si difèndiri de is legionàrius romanus, chi circant de intrai fàcias a sa parti prus interna de s’ìsula po ammanniai s’Imperu insoru. A partiri de su 494 is populatzionis de sa Barbàgia fuat cumentzendu a si cunvertiri a sa religioni catòlica po òpera de is missionàrius mandaus de papa Gregòriu Mannu. Fàcias a s’annu milla Stersili intrat in sa Curadoria de Barbàgia de Seulo e aintru de su Giudica de Casteddu.

In  su 1330 sa Barbàgia passat asuta de sa dominatzioni de is Aragonesus e  in su 1350 diventat fèudu de Giovanni Carroz. In su 1478 intrat in su  Rennu de Sardìnnia, chi fiat parti de su guvernu spanniolu. Stersili, impari a is biddas de acanta, cumponiat su fèudu de sa famìllia Carroz fintzas a su 1603; apustis fuat aunia a su Marchesau de Mandas asuta de su feudatàriu spanniolu don Pedro Maca. In su 1807 Stersili intrat in sa Prefetura de Mandas, in su 1824 fuat assenniau a sa provìncia di Ísili e in su 1839 passat asuta de su controllu de is marchesus spanniolus  Giron. In su 1848 fait parti de sa provìncia de Casteddu, fintzas a su 1927, candu intrat in sa provìncia de Nùgoro e ddui abarrat  fintzas  a is ùrtimus càmbius, candu Stersili paris cun medas biddas de acanta torrant a sa provìncia de Casteddu.

Giài de sa preistòria fuat arreconnota s’importàntzia de custa positzioni geogràfica,  medas funt is situs archeològicus in su sartu de Stersili: menhirs, is dolmens, is domus de janas, gigantinus e unus cantu tèmpius a putzu po su cultu de is àcuas. Ma sa prenda de s’architetura stersilesa est su tèmpiu retangulari a Megaron in antis de Domu ‘e Urxia. In su tèmpiu de sa Domu de Urxia ddui ant agatau brunzixeddus nuràgicus de importu mannu.  In sa zona de Corti ‘e Luceta intamis chi fuat arendu, unu massàiu stersilesu in su 1866 iat agatau sa lastra de brunzu, longa 60 cm, arta 45 cm, grussa 5 mm, chi pesat agiumai 20 chilus cun una scrita in latinu. Unu documentu epigràficu de grandu valori stòricu allogau in su Museu Natzionali de Tàtari. Una còpia de sa lastra si podit biri esposta in sa ex Domu de su Fàsciu in Stersili.

Cincu funt is crèsias de Stersili:

Santu Micheli est dedicada a su patronu, pesada in su de XII sèculus, est sa crèsia prus antiga de sa bidda, su stili est su Gòticu, cussu imperau de is dominadoris de tandu: is Aragonesus;

Santa Vitòria est posta in su monti chi tenit su pròpriu nòmini, ndi dd’iant pesada fàcias a su sexentus is missionàrius lòmpius in sa Barbàgia po cunvertiri a su Cristianèsimu is populatzionis de custus logus;

Santu Serbestianu est una cresiedda posta in un’àrea nuràgica unu pagu foras de sa bidda;

Sa Parròchia de Santu Inniàtziu est sa prus moderna, est posta in su centru de sa bidda;

Sant’Antoni est pesada foras de bidda in sa zona de Tacu, est a una navada chi acabat cun un’altari a muru totu pintau.

Is funtanas de bidda: Funtan’e Idda, Nuxianuedda, Funtan’e susu, “Su Strumpu” est una spèndula naturali chi agataus a mancu 1chilòmetru de sa bidda chi in s’istadi s’arredusit a un’arritzolu ma in s’ierru torrat bundanti de àcua.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s