Nuradda

Nuradda est una bidda de su Sarcidanu amparada intra mesu de duus cùcurus de arroca de calcari (Crucuriga e Tacu) e pratzit sa campura manna de Campidanu de is terras de cad’e aintru, logus de messarìtzia e pastoria. Is terras de Nuradda si spraxint po 3.436 ètarus, de custus 1.200 funt a messarìtzia e 1.700 a padenti. Is àcuas de Riu Sarcidanu, chi faint a su lagu de Is Borrocus, nascint in su Parcu comunali de Nuradha “Funtana Is Àrinus”, e a pustis de si nci essi getadas de unu strumpu ispantosu postu a s’artesa de prus de 15 metrus in mesu de su birdi, faendu grandu sumbullu cumentzant unu curri-curri fàcias a su lagu. Su Parcu inserrat unu bellu padenti naturali de arroli, ìlixi e suèrgiu, cun strumpus e mitzas, e s’agatat in sa parti arta de sa bidda. Su territòriu comunali est fatu de arroca bianca de carcari e is pilladas prus a foras funt umperadas po fai cracina de bona calidadi. In is arrocas de carcari ddui est iscrita s’istòria geològica de totu unu territòriu e difatis in is arrocas nuraddesas est fàcili a ddui agatai fòssilis marinus miocènicus.

Orìgini e istòria de sa bidda

Su nòmini – Murus antigus nuraxesus

In italianu is fueddus mora “muntoni” (fueddu chi s’agatat in Dante, candu contat su contu de Manfredi: sotto la guardia della grave mora;Purgatorio, III 129), morena “muntoni de arrogalla de arroca”, morra “giogu fatu cun totu is didus” e in latinu is fueddus murus “muru” e moenia “muralla” fintzas a immoi funt abarraus sentza de etimologia. Pighendi po bona s’ipòtesi de su studiosu de lìnguas A.Ernout (Les èelem. ètr. p.23), su professori Massimo Pittau at pentzau ca totu custus fueddus fessant a printzìpius de s’etruscu, giai chi in cussa lìngua ddui fuant mura, murani, murina, muru. Totu custus fueddus etruscus torrant cun fueddus paleosardus o nuraxesus: mura, murra, nura, nurra, innui si podit biri ca is cunsonantis nasalis costumànt a èssiri cunfùndias. Po èssiri pretzisus, mura est su nòmini umperau po is nuraxis in totu su pranu de Abbasanta; murra po inditai su giogu, nura e nurra po narri “muntoni”. Si podit nàrriri ca totu custus fueddus paleosardus a s’acabbu bolint nàrriri totus “muntoni”. E custa est fintzas e sa basi de is fueddus nurake, nuraghe, nurraghe, nuraxi e fintzas muraghe (cfr. M. Pittau, Problemi in lingua sarda, Sassari 1975, Ed. Dessì, pp. 85-107).

Su nòmini de logu Nurallao, pronuntziau Nuradha in sardu, s’agatat in is nòminis de is Nuraxis: Nuraddèi de Guasila, Nuraddèo de Suni, Nuragaddu de Porto Torres e prus che totu su fueddu muradda (Bortigali e Dualchi). Duncas, su nòmini Nuradda ndi benit giai se seguru de su fueddu antigu nuraxesu-etruscu nura, mura “muntoni” e fortzis a printzìpius boliat narri “muralla”, mancai po sa presèntzia de calincunu muru postu a ingìriu de sa bidda po dda defensai.

S’orìgini nuraxesa de su nòmini e de sa bidda etotu est cunfrimada de sa presèntzia de medas nuraxis in su territòriu. In custu logu perou ant scobertu fintzas e arrastus de s’edadi arromana (cfr. R.J.Rowland, I ritrovamenti romani in Sardegna, Roma 1981, p.76) e iscritzionis (cfr. Sotgiu G., Iscrizioni latine della Sardegna, 1-11, Padova 1961, 1968, nn.178, 179, 46 lre).

Sa testimonia prus antiga de custu nòmini agatada fintzas a imoi est in s’àutu de paxi intra de Eleonora de Arborea e Giuanni de Aragona fatu in su 1388 (Codex Diplomaticus Sardiniae I 838/1): Nuradau. Custa forma, impari cun cussa ufitziali de oi Nurallao fait pentzai chi a printzìpius su nòmini de custu logu fessat Nurallà/Nuraddà, e chi a pustis si fessat aciunta sa vocali a s’acabbu de su fueddu.

Su nòmini Nurallao cumparit giai in su 1206 in un’àutu notarili intra de Guglielmo di Massa, giugi de Casteddu, e Ugo di Basso, giugi de Arborea. In cussu documentu si detzidint is làcanas territorialis intra de is duus giudicaus, e intra de is nòminis de is biddas s’agatat su de Nuredei. Po ndi sciri de prus tocat a abetai fintzas a su 1388. In s’àutu de paxi intra de Eleonora de Arborea e Giuanni I de Aragona, in mesu de is rapresentantis de is biddas chi pigant parti in s’àutu, ddui est unu certu Gunàriu Porcu “majore ville de Nuradau”, acumpangiau de atras autoridadis de su logu.

A pustis de sa cunchista de s’Ìsula fata de is aragonesus, iant cumentzau a spratzinai is fèudus donendiddus a totu is sùdditus aragonesus chi iant gherrau po sa cunchista. Non est connotu su nòmini de su primu feudatàriu de Nuradha. Su fatu est ca, su 6 de Freaxu de su 1423, Nuradha fuat passada a su Patrimòniu Règiu, essendu mortu sentza de eredi perunu su feudatàriu Pedro Dejnar.

In su 1425 su fèudu de Nuradha fuat passau a Luigi D’Aragoll. De custu, fortzis po eredidadi, fuat passau a sa famìllia Castelvi e de custa a is Aymerich, marchesus de Làconi. Issus dd’iant poderau fintzas a su 1838, candu sa bidda, apustis chi fuant sparèssius is fèudus, si fuat fata Comunu lìbberu, aministrau de unu sìndigu e de unu cuntzillu nomenaus de su pòpulu.

Cantu fessat de importu custa zona dd’iat cumprèndiu Antoni Taramelli, chi cun sa cica cosa sua nd’at studiau su territòriu e s’archeologia 100 annus a oi. Is primus scobertas fatas in Nuradda funt de su sèculu passau, fatas in una zona connota po is arrastus de brunzu, chi est de grandu interessu po su stùdiu de sa tènnica de trebballu de su metallu in su tempus nuraxesu. In is primus annus  Sessanta in localidadi “sa conca ‘e sa figu” iant agatau arrastus de grandu importu, comenti de is duus brunzitus chi representant unu Sardus-Pater e una Dea, e in prus una grandu cantidadi de stàngiu e prumu chi, impari cun is arrastus de unu fàbbricu a forma tunda anca ddui fuant custus materialis, faint pentzai a sa presèntzia de unu scallatòriu.

In sa zona esistint dexinas de nuraxis: Poiolu, Nieddìu, Tramalizzu, Frumiga, Pranu´e fa, po ndi nomenai feti calincunu. In localidai Nieddìu, acanta de su nuraxi, ddui est su putzu sacru chi, mancai fatzat pentzai a s’edadi pùnicu-arromana po sa presèntzia de una strutura de afortiamentu fata a cracina, est stètiu fabbricau po sa primu borta in tempus nuraxesu. De importu mannu est sa tumba megalìtica de “Aiodda”, posta in sa localidadi cun su matessi nòmini, bogada a pillu cun is ùrtimus scavus e chi est una de is prus mannas de su Mediterràneu. In prus, su monumentu nd’at bogau a pillu unus cantu Menhirs, prendas e atrus repertus de grandu valori.

Is testimonias pùnicas s’agatant spratzinadas in totu su territòriu, prus che totu in “sa bidda bècia”. Sa bidda de Nuradda fuat posta acanta de su presìdiu militari arromanu de Valèntzia chi serbiat po agguardai sa bia chi andàt de Casteddu a Olbia. Ddui at arrastus de is sèculus I/III d.C., in mesu de custus is arrastus de una necròpoli. De is stùdius a pitzus de is nòminis si scit ca sa genti de su logu fuat de prus de sa genti de sa parti arromana. Perou custa teniat s’arrichesa e is armas. In prus, ddui at arrastus de biddas pùnicas e arromanas. Intra de Nuradda e Ìsili, in sa zona tzerriada Bidda Bècia, ddu’at arrastus de domus, bias, putzus, e atru, comenti de una biddixedda de su tempus arromanu. Si podit narri ca s’arrichesa de testimonias de s’antighidadi est ammostada fintzas e de s’anda e torra de is scorrovadoris de tumbas e de totu is iscavus fatus a fura in custa zona. Custu territòriu iat a menèsciri prus atentzioni de parti de is studiosus e de is archeòlogus.

Crèsias

Santu Perdu

Sa crèsia de Santu Perdu, patronu de Nuradda, s’agatat in una pratza manna posta in sa parti prus arta de sa bidda. In is annus Cincuanta dd’iant arrennoada cun trebballus de aconciadura; est a pianu longitudinali. In mesu de s’afaciada arta fabbricada cun crastus scuadraus intreveraus a colori nieddu e a colori de cinisu, s’oberit su portali de linna e in pitzus una fentanedda a forma de otàgunu. In sa punta prus arta de sa crobetura a duas àcuas fata a tèula ddui est una gruxi piticheddedda. A manu de manca de sa crèsia ddui est su campanili artu fatu a perda; sa strutura de su locali de sa campana est allebiada cun fentanas a duas oberturas e in pitzus portat una cùpola pitica chi acabbat agutza e cun una gruxi in punta.

Crèsia de sa Madonna de sa Strada

Sa crèsia de sa “Madonna de sa Strada”, amparadora de is camionistas, dd’iant fabbricada in is annus Setanta in unu buscu piticu postu a pagu tretu de Nuradha, in sa bia chi andat a Ìsili. Po lòmpiri a crèsia ddui est una scalera manna; sa crèsia est unu fàbbricu a forma de otàgunu acapiau a su presbitèriu e a is duas capellas postas lateralis. In s’afaciada fata a perda ddui est unu bellu portali de linna amparau de unu pàtiu crobetu e sustènniu de pilotus fatus a matoneddus cotus. A parti de pitzus, s’afaciada frontali est allebiada cun una fentana a umbirdi a forma de gruxi e acanta, in is atras afaciadas, ddui at atras fentaneddas retangularis. In su cùcuru de sa crobetura otagonali fata a tèula ddui ant postu sa stàtua de sa Madonna.

Is situs archeològicus in su territòriu

Is arrestus de noi Nuraxis, sa tumba megalìtiga e unu putzu sacru piticu funt is testimonias nuraxesas de Nuradha; sa tumba megalìtiga de Aiodda est stètia fabbricada in su de XV sèculus a.C. in pitzus de unu montixeddu a unus cantu chilòmetrus de anca est sa bidda imoi: su passaditzu de sa tumba est fatu cun menhir proto-sardus (3000-2500 a.C.) e de seguru custu logu fuat giai sacru po is proto-sardus, chi nd’iant pesau is stàtuas de perda (is menhirs), a pustis umperadas fintzas e de is Nuraxesus comenti de sinnu de devotzioni po òminis de grandu cabali o erois de su tempus insoru.

Tumba megalìtiga de Aiodda

Sa tumba megalìtiga de Aiodda, chi s’agatat in su sartu de Nuradha, dd’iant scrobeta in s’ora chi fuant faendi trebballus de messarìtzia; a pustis ddu’ iant fatu iscavus archeològicus in su 1979. Sa tumba est incasciada in sa costera de unu monti chi càstiat a est. Su monumentu est fatu de unu locali feti a forma de navi a setzioni agutza, e totu a ingìriu ddui at arrestus de sa tumba. Po mori de ddui ari fabbricau a pitzus, a parti de ananti su monumentu podit parri una tumba de gigantis.

Po fabbricai is murus funt stètias umperadas lastras de perda pintadas cun disènnius tìpicus de is stàtuas menhir de Sarcidanu: òminis a conca a bàsciu cun forma de candelobrus, punnialis sìmplicis e dòpius, e atru. Aintru de su monumentu ant agatau arrestus de corpus umanus e una grandu cantidadi de spillonis a forma de rumbu de arràmini o de brunzu, impari cun arrogalla de terracota, e po cussu si pentzat chi su monumentu siat stètiu umperau intra mesu de s’Edadi de s’Arràmini e su cumentzu de su Brunzu Antigu, est a nàrriri intra de s’acabbu de su de tres e su cumentzu de su de duus millènnius innantis de Cristu